Jo no sé en quin bàndol estareu vosaltres, però jo estic en eixe grup de gent que ha treballat cada dia, sense descans i que ningú no anomena per a res; fins i tot en els pitjors dies de la pandèmia i del confinament, però això no importa perquè no demanem diners dels impostos de la resta de la població com si fórem uns liberals ben instruïts. I és per esta raó que hui, acabant de treballar a les tantes, quan tornava a casa, tenia la ràdio connectada.
He escoltat uns minuts d’un partit de futbol en què no hi ha hagut ni la mínima retransmissió d’allò que feien els jugadors –de fet, no sé ni qui jugava— perquè hi havia un grup d’hòmens que parlava de coses que deuen interessar al seu col·lectiu, supose. Tot apunta que debatien sobre un jugador que havia caigut a terra perquè algú l’havia empentat, i la meitat dels xarradors de la ràdio deia que hi havia hagut una falta, mentre que l’altra meitat deia que també, però que s’haguera hagut d’aturar el joc.
Semblava una conversa del bar, d’eixes que escoltes a la taula del costat i que dones gràcies de no estar-hi. Uns consellers opinant sobre coses que han vist, o s’han imaginat, però que no tenen ni el mínim interés per a res ni solucionen res: xarrar per xarrar. Però, de sobte, un d’ells ha comentat que s’havia de revisar en el bar. Jo he pensat: ara ja sé perquè parlen d’eixa manera: perquè estan en un bar! No obstant això, poc després, m’he adonat que hi havia alguna cosa que no em quadrava i que, en arribar a casa, he hagut de revisar. El bar de què parlaven no era eixe que esteu pensant ara, tot i que pel nivell de les intervencions només faltava escoltar: «altra ronda de gintònics, preciosa!»
A Internet, que ho sap tot, deia que hi havia una espècie de càmera que tot ho veia i que s’anomenava VAR. Clar, però, si no saben parlar, eixos xarraires, que hem de fer? La ve baixa la duen fatal, i el nivell no té tendència a millorar. El bar era el complement ideal per a la competència lingüística i argumentativa d’eixes persones, i el lloc on millor podrien debatre sobre les estupideses de l’empenta del jugador.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada