Cada
vegada que llegisc alguna cosa sobre la situació del País Valencià, acabe un
poc més pessimista del que ja era abans. Ho agarres com ho agarres, veus que el
país té un futur molt difícil. No per la crisi a causa de la pandèmia, la
situació ja era molt fotuda abans. Hom només té agafar-se el Nou viatge pel
País Valencià, de Nèstor Novell i Josep Sorribes -escrit entre el 2013 i el
2017-, i veurà la descripció d'un país, no ja decadent, sinó decaigut.
El
problema més greu del país és que tot el món espera que torne el miracle de la
construcció. Com si no haguérem aprés res. La societat és absolutament
refractària a acceptar que els models ja no funcionaran. I això passa en tots
els estaments. Com en bambolla immobiliària, la gent era refractaria a acceptar
que això era una bambolla i esclataria provocant una greu crisi, igual és
refractària a assumir que això no tornarà, que el model turístic està esgotat o
que cal triar nous camins, i quan abans ens posem millor.
Per
una altra banda, els nombrosos informes que circulen tots coincideixen en les
propostes. El pitjor de tot és que tots diuen el mateix, siga d'on siga. Els
informes per recuperar una economia al País Valencià són els mateixos que es
diuen en Catalunya, o que es diuen Andalusia. O els que elabora el Gobierno de
España. Atracció de talent per teletreball, noves tecnologies, turisme sanitari
i esportiu, etc. Tant s'hi val si parle per a ciutats o per a combatre el
despoblament. A força de llegir les mateixes coses, hom acaba per desconfiar
d'eixes propostes, simplement, perquè és fàcil intuir que no tot val per a tots
els llocs. Si bé és veritat, que a Catalunya o al País Basc hom fàcilment
s'adona que juguen a una altra divisió. Simplement les coses que ací estem
plantejant-nos posar en marxa, ells ja les tenen superades.
A
més a més, de propostes o bé per evidents o per naïfs, que resulten
insuficients, és descoratjador com encara les elits econòmiques, i determinats
partits polítics, travessen, això sí en diners públics o a costa de l'interès
públic i el bé comú, en projectes no són més que fantasmes del passat.
L'ampliació del Port de València, obra faraònica a major glòria d'una
naviliera, MSC, que té la seu a Suïssa; la resurrecció de PAI's de golf, sovint
amb la connivència del "Gobierno más progressista de la història" per
mitjà de la SAREB; els macrocentres comercials; o els PAI's bestials amb nul
profit públic... No són més que fantasmes d'un passat que encara pul·lulen per
les nostres terres, enlluernant com si foren la "l'Encantà" però amb
els mateixos efectes fatals si els persegueixes.
Mentre
tot açò passa va creant-se la propera tragèdia ambiental. Patrocinada des de
totes les bandes, arriben Florentino Pérez, Iberdrola i fons radicats a
paradisos fiscals i a Aràbia Saudita (la que patrocina el terrorisme que ens
mata) a salvar fer la Transició energètica justa. Justa per a les seues putes
butxaques, perquè el merder el pagarem nosaltres.
Mentre
tot açò passa veig una societat de zombis. Una societat envellida que no està
per moltes lluites, que somnia en tornar "als bons temps". Cert, que
hi ha una part molt activa de la societat, que s'ha mobilitzat (i d'alguns
d'ells en parlarem en algun altre post) però és una xicoteta part. El sociòleg
Adolph Lowe considerava que la societat estava dividida en terços: el primer és
el terç conservador, el que tendeix a donar suport amb entusiasme el sistema o
règim polític existent en aquell moment; el segon és el terç acomodatici,
aquell que amb oportunisme es decanta cap a l'alternativa que perceba com més
profitosa; i el tercer, al que Garcia-Trevijano encertadament a parer meu
anomenava terç laocràtic, és l'innovador, el qual ni dóna suport ni vol acomodar-se
a la situació política existent i busca crear alguna cosa nova. Els canvis
sorgeixen al terç laocràtic, i no tot eixe terç està alineat amb una ideologia, depén de les idees que triomfen a eixe terç de com serà el camí que triomfe per a un futur.
Al País Valencià s'estenen ombres, i el futur es juga en un xicotet espai, en un terç de la població.
Òskar "Rabosa"-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada