S’havien de fer eleccions a Catalunya perquè votant s’arregla tot; i ja duem tres convocatòries repetint el mateix mantra, tot i que hi ha hagut novetats destacables en cada una, perquè les dos darreres les ha convocades la justícia. Auge i caiguda d’uns i enfonsament constant d’altres; uns que reviscolen i altres que es mantenen...
Curiosament, hi ha hagut esta setmana un cas que ha passat desapercebut a aquells que tot ho saben i que n’opinen, perquè el focus ha estat posat en les manifestacions provocades per l’espurna de la detenció d’un xic que canta i escriu cançons i tuits. Ahir, però en va haver una de més pacífica: el empresaris volen que es forme el govern que necessiten i, a més, que es parle i es negocie sobre coses necessàries i d’interés.
El partit que lidera Puigdemont –de què ara no recorde el nom— s’ha presentat fraccionat perquè un sector de bons xics va decidir d’anar pel seu compte per tractar les coses que vertaderament importen. No van traure representació: zero diputats! Però, amb eixe moviment es van traure vots al partit de Puigdemont i, per tant, es va trastocar el tauler polític de manera important. Se suposa que l’empresariat n’estava darrere, de dit projecte moderat.
Repetisc: zero diputats! Repetisc: els empresaris es manifesten perquè es forme el govern que necessiten. Si no hagueren forçat l’escissió, no haguera calgut una negociació amb l’ala radical del separatisme que tanta por els fa ara. Si han perdut a les urnes, per què volen guanyar al carrer –realment es manifestaven asseguts en una sala confortable i ben ventilada, supose. Pensava que Artur Mas tenia més rodatge, sincerament.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada