Molt
s'està escrivint de les conseqüències que portarà el coronavirus i els canvis
que vindran. Bé, que vindran canvis em sembla obvi, però no sols conseqüència
del coronavirus, en els deu anys vinents ja s'esperaven canvis profunds, perquè
hi ha una sèrie de factors que no es poden obviar: la bambolla de creada pels
bancs centrals amb les polítiques de QE després de la crisi del 2008; el fet
que hem arribat al peak oil i podem estar davant un peak everthing; els reptes
laborals enfront de la robòtica i la intel·ligència artificial; un reequilibre
geopolític cap a un món multipolar, en compte d'un món unipolar com hi ha hagut
fins ara; etc. En definitiva, els reptes del capitalisme en aquesta fase i del
reequilibri geopolític que estem vivim amb l'aparició d'una Xina que té un full
de ruta definit i executant-se a la perfecció. El coronavirus només pot incidir
en aquests canvis, accelerar-los. No sé quin serà el món d'ací al 2030, però ja
s'albiraran canvis profunds, cap a un món que ja no serà igual que com l'hem
conegut.
Com
cada vegada que hi ha crisis sistèmiques, s'obrin un ventall de possibilitats,
per a posar els fonaments capa una societat futura. És essencial saber qui
controlarà o qui imposara eixos fonaments, perquè el resultat pot ser total i
radicalment diferent. La gran pregunta és: El canvi serà controlat i dirigit
per l'elit econòmica, amb el suport dels intel·lectuals i científics
panxes-plenes (de dalt a baix)? O en canvi pot ser controlat per la societat
amb propostes eixides des del poble (de baix cap amunt)? Eixe serà la clau del
que vinga després.
Partim
de la base de que qui tinga o aconseguisca el poder controlarà els canvis. I
que hui en dia el poder està en mans de les elits. Així que són elles qui en
principi haurien de posar els fonaments del món que emergirà en els propers
anys. Aleshores, hi ha alguna possibilitat de què els canvis vinguen des del
poble? Doncs, si hauríem de fer una estimació de les possibilitats que els
canvis siguen de baix cap amunt facilment comprovem que això és molt complicat
per no dir impossible.
A
mi em resulta bastant plausible la societat dels terços: un terç reaccionari
(tornar a un passat), conservador (mantindre l'actual statu quo) i un terç
revolucionari (imaginar i implementar canvis radicals, des de les arrels). Si
assumim aquesta divisió, tenim que només un terç de la societat estaria
disposada a mullar-se per posar els fonaments d'una societat nova, i no sols
això, ha d'aconseguir involucrar a gent que o vol tornar a models passats
(reaccionaris) o vol mantenir l'actual statu quo (conservadors). Cal tenir en
compte a més que aquests grups no estan definits per les opcions polítiques a
les quals diuen adherir-se o votar. Perquè una persona d'esquerres pot ser
perfectament reaccionaria i una persona de dretes pot ser profundament
revolucionaria. Per això cal introduir un altre factor: el dels models
ideològics de societats.
Val
a dir que a la nostra societat hi ha una aculturització. Això suposa que estem
en el paradigma neoliberal, de democràcia liberal i de model econòmic
capitalista. Això suposa també que l'existència d'altres idees que puguen
competir amb la ideologia dominant són consentits, però de facto són marginats,
tractats de bogeries i laminats pels grans mitjans de comunicació de masses,
per tant, a efectes pràctics no existeixen. Cal dir, que gran part del terç
revolucionari està en idees o ideologies marginals, que no penetren a la
majoria de la societat. És mé, sovint, la gent comuna ni tan sols té idea de
l'existència d'aquestes idees, i el fet d'esmentar-les acaben per tractar-te de
boig o en els millors dels casos d'excèntric. A més a més, tenim que part del
terç revolucionari, són intel·lectuals i científics al servei de les elits, o
profundament influïts per aquests darrers.
Una
altra alternativa seria la revolució, entesa com a presa del poder com a acte
violent, per ahí tinc un post de fa molts anys, d'un altre bloc, on parlava de
per què una revolució hui en dia, és impossible i tal vegada el recupere –ho he
pensat moltes vegades-. D'altra banda les revolucions no són més que un
instrument de substitució d'unes elits per unes altres de forma violenta quan
el poble arriba a una situació impossible.
Com
ho veieu: creieu que és possible un canvi de baix a dalt?
Òskar
“Rabosa”.
