La nova Atlàntida 3.0.

Llegia l’altre The new Atlantis (La nova Atlàntida), l’obra de filòsof anglés Francis Bacon (1561-1626). Aquesta és una de les grans utopies clàssiques, però al contrari que Utopia de Thomas Moore, o d’altres clàssics, no es centra en les qüestions polítiques i socials. El que fa utòpica la societat és el coneixement científic i tecnològic, el que va que aporta millores a la societat d’aquest país fictici anomenat Bensalem. Bacon avança aparells i tècniques que encara no es somniaven a la seva època: submarins, micròfons, fer créixer fruits artificialment, sabors artificials, microscopis per anàlisis de sang, etc.

No és nou el tema, més bé des de l’antiguitat l’home ha tractat de millorar mitjançant el coneixement científic i la tecnologia la seua vida. Però no és fins el s. XX que s’ha fet un salt un salt quantitatiu important. El desenvolupament de la informàtica ha estat una revolució, la Nova Atlàntida 2.0., que supera la imaginació de la visió clàssica ciència i la tecnologia de Bacon a la seua Nova Atlàntida. D’ençà el desenvolupament ha sigut vertiginós. Tant és així, que en el 1965 George Moore  va afirmar que aproximadament cada dos anys es duplica el número de transistors en un circuit integrat. Això implica que el desenvolupament referit a la tecnologia, especialment als ordinadors i a la intel·ligència artificial té un creixement exponencial.

Eixe creixement exponencial, ha portat a una altre concepte, el de singularitat tecnològica. Açò és, el despertar de una superintel·ligència sobrehumana, fet que podria donar-se mitjançant diversos camins: a) Mitjançant ordinadors tan potents que arriben a “despertar” una superintel·ligència artificial; b) una xarxa d’ordinadors que “despertaran”; c) la connexió d’ordinadors i ser humans en xarxa creen una superintel·ligència; d) La tecnologia fa millorar la capacitat intel·lectual dels esser humans. Una vegada creada aquesta superintel·ligència, el progrés científic i tecnològic serà infinit i encara molt més vertiginós. Aquest despertar ha sigut tractat a la cultura popular en nombrosos llibres i pel·lícules. Pel·licules com, Jo, Robot, Terminator, Matrix, 2001: a space odyssey... mostren una visió distòpica de les superintel·ligències artificials. Una visió escèptica que comparteixen alguns científics, però també hi ha molts científics que es mostren optimistes, perquè les tecnologies milloraran la vida de l’Esser humà. Visions com la de l’escriptor Isaac Asimov, qui va arribar a formular les tres lleis de la robòtica, per evitar que les màquines arriben a perjudicar a l’Esser humà.

Lligat al desenvolupament tecnològic va aparèixer un corrent de pensament anomenat: Transhumanisme. El transhumanisme té com objetius, mantenint els principis de la Ilustració de raó i ciència, superar l’estat actual de l’Esser Humà mitjançant la ciència i la tecnologia. Superar les malalties, l’envelliment i millorar les capacitats físiques, intel·lectuals i psicològiques de l’Esser humà. Tracten de guiar la evolució humana, per arribar al proper estadi evolutiu de la mà de la ciència. No sols es tracta de fer servir la genètica, que també, sinó també altres ciències com biotecnologia, la nanotecnologia, etc. El terme transhumanisme va ser emprat per primera vegada per Julian Huxley, germà de l’escriptor Aldous Huxley, i net Thomas H. Huxley, un dels principals defensors de la eugenèsia i el darwinisme social. Segurament Aldous no compartia aquesta visió, per això va escriure Brave New World (Un mundo feliz), com una societat distòpica. Una visió negativa de la transhumanitat, es pot veure també a la pel·lícula Gattaca, on es deixa espai i esperança per al humà encara. No obstant, els suposats beneficis i els projectes dels transhumanistes, així con la seua filosofia es poden llegir a una web anomenada Humanity+ (deixe baix el link). Francis Fukuyama, autor del que hem parlat molt en aquest blog pel seu llibre The end of the history, ha dit que el transhumanisme és una de les idees més perilloses del món. Jo vos convide a que investigueu més sobre el tema per fer-vos el vostre propi criteri.

Davant el progrés tecnològic sempre hi ha dos visions: una utòpica, millorà la vida de l’Esser humà com espècie i com individus, aportant més benestar i alliberant-nos de tots els mals; una distòpica, on la majoria dels Esser humans en són perjudicats, bé esclavitzats, bé patint perquè les millores només afecten a uns pocs i els altres al veure’s privats de les millores acaben en molt més sofriments, creant desigualtats socials –com en la pel·lícula In time.

Fins ara he tractat de ser descriptiu, i no vessar la meua opinió. Però, ja ha arribat l’hora. I jo sóc escèptic amb les dues vessants d’aquest tema. En primer lloc, escèptic en que es puga crear una intel·ligència artificial que “desperte” que siga conscient de sí mateixa, i escèptic en que mitjançant la ciència i la tecnologia arribem a una post-humanitat o trans-humanitat. Però, no ho veig improbable del tot. El que sí sembla molt improbable, i amb això sóc més escèptic, si aquests fets arriben a produir-se, és molt difícil que siga en benefici de la humanitat. Tal i com es desenvolupen els fets, tal i com està instaurat aquest sistema, els beneficis seran d’uns pocs i per a uns pocs. Difícilment les millores estaran a l’abast de tothom. És més probable que les millores siguen en benefici d’unes elits, un món a l’estil a Brave New World (Un mundo feliz), o que estiguen al servei de grans corporacions, com a Blade Runner.

Per a que les millores arribaren a tot el món, sense distinció de cap tipus, s’hauria de democratitzar tant la tecnologia com l'energia. Caldria una societat socialista, on tots tingueren igual accés a la tecnologia i que tot el món es beneficiés per igual. A dia de hui res d’això es així. L'energia està controlada per unes poques dictadures, al dictat de les grans corporacions dels EUA. La tecnologia també està en mans d’unes poques corporacions, moltes d’elles de l'anomenat complex militar nord-americà. De socialitzar els avanços tecnològics ni se'n parla, al contrari de l'únic que es parla és de negocis lucratius, de capitalisme que incrementa les diferències. És per això que les perspectives no són molt optimistes, al menys jo sóc gens optimista en aquest sentit.

Vosaltres què en penseu? 

Oskar “Rabosa”.

Links relacionats:

A HISTORY OF TRANSHUMANIST THOUGHT

http://www.nickbostrom.com/papers/history.pdf

Nosotros, robots - Economía Directa / Colectivo Burbuja

http://www.colectivoburbuja.org/index.php/cb/nosotros-robots-economia-directa-20-12-2014/

What is singularity?  - Venor Vinge

http://mindstalk.net/vinge/vinge-sing.html

Transhumanismo

http://es.wikipedia.org/wiki/Transhumanismo

Humanity+

http://humanityplus.org/

Transhumanty – Francis Fukuyama – Foreign Policy

http://foreignpolicy.com/2009/10/23/transhumanism/?wp_login_redirect=0