El Món després del coronavirus.

Molt s'està escrivint de les conseqüències que portarà el coronavirus i els canvis que vindran. Bé, que vindran canvis em sembla obvi, però no sols conseqüència del coronavirus, en els deu anys vinents ja s'esperaven canvis profunds, perquè hi ha una sèrie de factors que no es poden obviar: la bambolla de creada pels bancs centrals amb les polítiques de QE després de la crisi del 2008; el fet que hem arribat al peak oil i podem estar davant un peak everthing; els reptes laborals enfront de la robòtica i la intel·ligència artificial; un reequilibre geopolític cap a un món multipolar, en compte d'un món unipolar com hi ha hagut fins ara; etc. En definitiva, els reptes del capitalisme en aquesta fase i del reequilibri geopolític que estem vivim amb l'aparició d'una Xina que té un full de ruta definit i executant-se a la perfecció. El coronavirus només pot incidir en aquests canvis, accelerar-los. No sé quin serà el món d'ací al 2030, però ja s'albiraran canvis profunds, cap a un món que ja no serà igual que com l'hem conegut.

Com cada vegada que hi ha crisis sistèmiques, s'obrin un ventall de possibilitats, per a posar els fonaments capa una societat futura. És essencial saber qui controlarà o qui imposara eixos fonaments, perquè el resultat pot ser total i radicalment diferent. La gran pregunta és: El canvi serà controlat i dirigit per l'elit econòmica, amb el suport dels intel·lectuals i científics panxes-plenes (de dalt a baix)? O en canvi pot ser controlat per la societat amb propostes eixides des del poble (de baix cap amunt)? Eixe serà la clau del que vinga després.

Partim de la base de que qui tinga o aconseguisca el poder controlarà els canvis. I que hui en dia el poder està en mans de les elits. Així que són elles qui en principi haurien de posar els fonaments del món que emergirà en els propers anys. Aleshores, hi ha alguna possibilitat de què els canvis vinguen des del poble? Doncs, si hauríem de fer una estimació de les possibilitats que els canvis siguen de baix cap amunt facilment comprovem que això és molt complicat per no dir impossible.

A mi em resulta bastant plausible la societat dels terços: un terç reaccionari (tornar a un passat), conservador (mantindre l'actual statu quo) i un terç revolucionari (imaginar i implementar canvis radicals, des de les arrels). Si assumim aquesta divisió, tenim que només un terç de la societat estaria disposada a mullar-se per posar els fonaments d'una societat nova, i no sols això, ha d'aconseguir involucrar a gent que o vol tornar a models passats (reaccionaris) o vol mantenir l'actual statu quo (conservadors). Cal tenir en compte a més que aquests grups no estan definits per les opcions polítiques a les quals diuen adherir-se o votar. Perquè una persona d'esquerres pot ser perfectament reaccionaria i una persona de dretes pot ser profundament revolucionaria. Per això cal introduir un altre factor: el dels models ideològics de societats.

Val a dir que a la nostra societat hi ha una aculturització. Això suposa que estem en el paradigma neoliberal, de democràcia liberal i de model econòmic capitalista. Això suposa també que l'existència d'altres idees que puguen competir amb la ideologia dominant són consentits, però de facto són marginats, tractats de bogeries i laminats pels grans mitjans de comunicació de masses, per tant, a efectes pràctics no existeixen. Cal dir, que gran part del terç revolucionari està en idees o ideologies marginals, que no penetren a la majoria de la societat. És mé, sovint, la gent comuna ni tan sols té idea de l'existència d'aquestes idees, i el fet d'esmentar-les acaben per tractar-te de boig o en els millors dels casos d'excèntric. A més a més, tenim que part del terç revolucionari, són intel·lectuals i científics al servei de les elits, o profundament influïts per aquests darrers.

Així doncs, tenim que per posar els fonaments del món que vindrà i que aquest isca de baix, ha de salvar molts obstacles i que el seu èxit dependrà que les seues idees penetren a la societat i aconseguisquen l'hegemonia cultural. Això només es pot aconseguir si la gent resulta informada d'aquestes idees. Però aleshores tornem a la casella de partida: que la majoria de la societat està en el terç reaccionari o conservador. I per traure'ls d'aquí, donat que la majoria de la gent no llegeix, no té un alt nivell d'informació sobre el que està passant al món, i a més a més, la gent que llegeix i s'informa ho fa mitjans de mass media o en l'àmbit de la cultura dominant; sumat a què la capacitat de penetració en la cultura dominant i en els mass media de les idees antisistèmiques és nul·la perquè els mitjans estan controlats per les elits, cal dir, que aquesta hegemonia resulta impossible.

Una altra alternativa seria la revolució, entesa com a presa del poder com a acte violent, per ahí tinc un post de fa molts anys, d'un altre bloc, on parlava de per què una revolució hui en dia, és impossible i tal vegada el recupere –ho he pensat moltes vegades-. D'altra banda les revolucions no són més que un instrument de substitució d'unes elits per unes altres de forma violenta quan el poble arriba a una situació impossible.

Com ho veieu: creieu que és possible un canvi de baix a dalt?

Òskar “Rabosa”.