CÓRRER ENGOMINAT

Si sou gent de muntanya sabreu perfectament quin és el perfil d’una ruta trencacames. Esta té un perfil de puja i baixa constant. Un perfil molt similar al del cicle econòmic, veges tu per on! Una ruta trencacames, si no estàs ben preparat, pot semblar-te una espècie d’infern. Algunes fases d’un cicle econòmic també poden resultar-nos asfixiants.

Exemple de perfil trencacames

Quan comencem un recorregut de muntanya, que també podem comparar amb unes muntanyes russes, podem fer-ho des d’un pla, des d’un vall o des d’un cim. Imaginem que es dóna este últim cas. Eixim des d’un cim que, a més, és ben alt i ben afilat.  Des d’este punt va partir l’economia valenciana el 2006 (també l’economia espanyola).

En 2006, doncs, ens trobem en zona de màxims, com és coneguda esta fase del cicle econòmic.  És una zona de maduresa.  Des de 2004 el PIB valencià –i espanyol- està en fase expansiva. L’economia creix arribant al seu màxim en 2006. Eixe any toca sostre. Ens situem, ara sí, a la línia d’eixida. Comença el repte!!

Des de la zona de màxims ens hem de preparar bé per no caure perquè el descens es percep vertiginós! I és que en 2007 la tendència canvia; i bastant.  El ritme de creixement va disminuint i sembla que no té fre. Si al 2006 la taxa de variació interanual era del 4% (la màxima des de 2001), en 2007 eixa taxa és del 3.10%. En 2008 del 0.80% i, agafeu-se bé no siga que perdeu totes les ungles en la baixada!!! En 2009 és del -5.80%!!

El gràfic és eloqüent. El pendent comença suau, però va accentuant-se sense remei. Si estiguérem, com hem dit abans, en unes muntanyes russes, estaríem asseguts, amb les mans fortament agafades als cinturons de protecció, amb la boca oberta i el crit de l’emoció (o del terror) eixint-nos de l’ànima. Però estem sols i amb espardenyes, amb els cabells cap enrere, encara engominats de saber-nos hòmens de negocis, i fins i tot, amb el rostre untat de potingues i cremetes que ens feien creure eternament joves i ambiciosos. Estem davant una conversió brusca, com una explosió amb una ona expansiva immensa que li desfaria el monyo a la mateixa Montserrat Caballé. Tant, que va tocar pràcticament tots els racons del món. 

Evolució del PIB a preus de mercat. Preus corrents.

Elaboració pròpia. Font: INE.

(P): Provisional.  (1ª E): Primera estimació.

El descens de l’economia, a 2007, va ser d’infart. En l’etapa de desacceleració es va passar, de sobte, sense anestèsia, a la fase descendent o zona de mínims. La baixada va ser tan acusada i vertical que la inversió es va aturar, els crèdits bloquejats i l’ocupació va començar una fase de destrucció sense precedents.  El PIB va entrar en una fase de caiguda, cada vegada més gran i en dos anys va arribar al vall.

Imaginem-nos en una cursa de muntanya amb els cabells encara engominats... En un descens tan pronunciat del cicle econòmic, com el viscut, la política econòmica basada en els criteris més ortodoxos recomana compensar al màxim l’empitjorament econòmic mitjançant una política monetària laxa —amb rebaixes del tipus d’interès i provisió de liquiditat a l’economia— i mitjançant una política fiscal expansiva —amb augment de despesa i inversió pública i possibles rebaixes fiscals.

Els preparadors econòmics d’este País (el valencià, l’espanyol, l’europeu, del món) no van saber amortir bé la caiguda, com ho sap fer un bon esportista. No han sabut o no han volgut aplicar una política econòmica que compensara el veloç deteriorament de l’economia (empresarial, ciutadana, estatal). Les mesures preses pels repentinats liberals han estat més bé contraproduents i hi han agreujat un problema que ja de per si era perillós. En este cas sobre les cases, els comerços, les empreses, el treball, els salaris... augmentant les càrregues impositives a les classes que carreguen en tot: les mitjanes i les baixes.

L’home de negocis, engominat i amb potingues, està de capa caiguda. Ja no entren tants diners per poder romandre eternament jove. Apareix un nou element, més modern encara i sense tanta mariconada anomenat hipster. Tindrà alguna cosa a vore? Apareix un nou esport de moda que ens ensenya a moure’ns per tot arreu: les curses de muntanya. Casualitat o no? Vosaltres direu...

Les darreres enquestes (del CIS i d’altres empreses especialitzades) apunten que el partit polític en el poder també ha entrat en fase de desacceleració i que està aproximant-se a la zona de mínims. Potser la ciutadania vol donar-li a provar la seua pròpia medicina. Potser, per això, el president du barba; o de Guindos, pelat d’usar tanta laca, i Montoro, també.   

Sara Garcia López 

Bibliografia:

Ruiz, A. (2013): “L’ànalisi de conjuntura: marc conceptual” a Seguiment conjuntural de l’economia. Barcelona: FUOC.

www.ine.es