A partir d’una
notícia publicada a El Mundo sobre les noves acreditacions del professorat de
secundària, no faig més que pensar en la Revolució cultural de Mao-Tse-Tung. El
titular era interessant perquè deia que els professors de filosofia passarien a
donar classes d’economia, explicant i informant sobre la creació d’empreses,
per exemple.
Eixa nova llei
d’educació és realment revolucionària perquè fa servir mètodes del futbol ―segons
puc entendre des dels meus escassos coneixements de la matèria. Quan un equip
no funciona massa bé, diuen que els entrenadors canvien els jugadors de lloc
perquè perden eixa comoditat sobre la posició en què solen jugar i, així, paren
més atenció a allò que fan. Normalment, perden!
Però, no afecta
només a la filosofia, esta nova ordenació: afecta gairebé totes les
titulacions! Els especialistes en qualsevol matèria n’hauran d’ensenyar altres
perquè, així, es contractaran menys docents i s’estalviaran dinerets. I els
alumnes aprendran moltíssim i el sistema español passarà a ser un referent
mundial i les nostres universitats
arribaran a la crème de la crème.
Els coneguts com
a metges descalços van ser un
producte de la Revolució cultural de Mao. Adolescents que acabaven els estudis
de batxillerat eren destinats a les zones rurals a donar els serveis sanitaris
després d’estudiar mig any de medicina, barrejant els mètodes moderns dels
capitalistes amb els tradicionals, i mil·lenaris, mètodes xinesos. A més, la
meitat del seu temps el dedicaven a treballar la terra per a poder alimentar-se
i plantar les herbetes que farien servir, després, en la sanació.
El mestres
d’anglés, amb això del trilingüisme, són una cosa semblant: aprenen mentre
treballen. Els pacients, en este cas, són els xiquets; futurs trilingües. I
ara, a secundària, passarà el mateix: el professor aprendrà mentre treballa
perquè, amb això de l’acreditació, hui dones açò i, demà, allò. El profe no pot abaixar la guàrdia, com el
davanter que juga de defensa.
Ens serà difícil
conéixer les estadístiques de defuncions que van provocar els invents
revolucionaris de Mao perquè pense que no hi hauria massa transparència ni
llibertat. Però m’ho puc imaginar: tant d’uns com d’altres. Si un metge havia
de sobreviure d’allò que sembrava i recollia... com si un adolescent havia de
receptar un tractament per curar una persona després d’estudiar sis mesos;
sense comentaris.
Les baixes de la
nova llei educativa, potser siguen més fàcils de conéixer. A més, ara hi ha
llibertat i, si no t’agrada estudiar ací, te’n pots anar a Luxemburg, com fan
les grans empreses: no els agraden els impostos que paguen a España, doncs se’n
van allà a establir les seus. Ui, ui... Pense que m’he excedit i que hauré de
rectificar. Rectifique: anul·le les generalitzacions i ho deixe dient que només
perdran els pobres desgraciats que no poden enviar els seus fils a estudiar a
l’estranger ni poden ubicar la seu de l’empresa a Luxemburg. Vaja! Com
sempre...
Salvador Sendra
Perelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada