Escorcollant el
passat, ja vaig traure l’altre dia el padre
Apeles i ara, m’atrau la figura del gafe
tot i que, de moment, no és la meua intenció vincular-los. Quines coses eixes;
jo recorde l’ús que en féiem, de la paraula, en la meua infantesa, i la manera
en què s’ha anat perdent el significat i el referent. Hi caben moltes hipòtesis
que cal anar analitzant fins a arribar a la vertadera situació del gafe, a l’actualitat.
Jo m’aventure a
dir que, tot i la gravetat de les crisis anteriors, periòdiques, com la del
petroli, per exemple, sempre hi romania, en la gent, una mirada optimista
envers en futur. Les persones tenien una informació més limitada i entenien
allò que sofrien en primera persona o, com a molt, allò que veien al seu
voltant o el que escoltaven o llegien en els mitjans de comunicació. Tot i la
contundència dels cicles, se sentien afortunades.
Alguna cosa ha
canviat, i no poc. Ara, sembla que estem molt connectats i globalitzats;
potser, massa. I esta xarxa afecta la nostra manera d’entendre el món fins al
punt que la visió que tenim de la totalitat anul·la la que abans teníem de
l’individu. Fins i tot, hem aconseguit acabar amb la sort, o la mala sort; com
es vullga dir.
Si no hi ha gafes és perquè hem assumit que
l’individu no afecta la totalitat i que la suma de les parts mai arriba a ser
el tot. La mala sort que s’atribuïa a una determinada persona, ara ja no ens
afecta, encara que vaja vestida de negre, amb ulleres de pasta, amb barret i
bufanda, i tot combinat de negre i gris. Els actors estrenen les obres vestint
el groc, els compositors escriuen les novenes simfonies, les escales i els gats
negres no ens sufoquen o, fins i tot, hui pot ser divendres 13 i volem igual,
sense importar-nos el seient ni la porta d’embarcament.
El pessimisme
s’ha instaurat, entre nosaltres, en tan gran mesura que ja hem assumit que
podem avançar qualsevol gafe per
l’esquerra, per mala sort que tinga, pel simple fet de ser espanyols,
irlandesos, portuguesos o grecs. Eliminar el gafe, per tant, ha estat, simplement, assumir i repartir la mala
sort. Jo vull que tornen, més que siga perquè s’incloga en les bases de dades
del corrector ortogràfic de l’ordinador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada