Hi ha encara
alguna persona que crega que l’ésser humà és racional? Si algú creu esta
estupidesa, el que fa és, simplement, demostrar la seua irracionalitat! L’ésser
humà té la capacitat de racionalitzar però, això: la capacitat. De tindre-la a
aplicar-la hi ha un gran salt, i més encara quan hi ha qui la vol fer
universal.
L’ésser humà és
fantàstic; i ho és en essència. La fantasia, però, de vegades no és suficient i
tendim a buscar raons i explicacions que s’inclouen en la vinculació de la
causa a l’efecte. Ara bé; la racionalitat es deuria associar al declivi i no a
l’èxit. Perquè els moments més brillants de la literatura, de la pintura, de la
música i de les coses que realment importen, tos s’associen a la irracionalitat
i a la fantasia.
Puc escriure
sobre l’amor, i intentar explicar-lo des de la raó; però, vosaltres, també!
Què? Quin resultat heu obtingut? Que és guapo/a, graciós/a, intel·ligent... I
què? Això no explica eixe amor, ni l’explicarà mai; entre altres coses perquè
estem en un camp inexplicable, com el de la fe, la por o la música. Aleshores,
vos he convençut?
Tractar el tema
de l’amor, després d’haver llegit la tendra història de Rimbaud quan abandonà
la seua jove muller per abraçar Verlaine ―i no una sola volta― fa què pensar.
La poesia que construí mitjançant el sentiment ja s’ho val: irracional,
emocionant, maudit. Mig home mig
faune, com Mallarmé, i esta és la millor definició de l’ésser humà, com després
va musicar Debussy o com ja havia pintat, segles abans, Piero di Cosimo. Maudits, els deien, mentre els
observaven com a elements estranys.
Ser maudit, aleshores, és ser humà i, la
resta, quin epítet pot rebre? Inhumà podria valdre per als éssers racionals, o
màquines, o millor encara: beneïts! Si la part humana ―la irracional― s’associa
a la maldat, la inhumana ―la racional― s’hauria d’associar a la bondat. I tots
sabem que les coses que més por ens fan, dels humans, són els mètodes, o siga,
eixa vessant premeditada i apriorística que roman darrere dels vertaders
malvats. Els humans, naturals, de moment, som bones persones però, atenció:
també posseïm la part racional i inhumana, tot i que no la fem servir, de
moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada