Si hi ha alguna
cosa de què em sent realment orgullós, eixa és la d’haver intercedit entre Déu
i Strauss Kahn, però d’això ja he escrit altres voltes i ara no vull seguir-ho
fent. La pregunta, però, és la següent: l’àngel caigut reprén el vol o preferix
romandre a terra? Realment, pense que romandrà a terra perquè s’ha tornat a
revoltar contra el Déu de les finances, i ja se sap què passa en estos casos i,
més encara, quan eres reincident.
L’arcàngel sant
Gabriel encara està enutjat amb DSK des que el va expulsar del Paradís, i això
es nota en el dia a dia judicial. No obstant això, Satanàs sempre ha tingut
suficient picardia ―ho deixaré amb eixa paraula― per eixir-se’n de cada judici.
Actuar contra el pensament únic li va comportar la desgràcia primera i, a
partir d’aleshores, les consegüents accions judicials. De moment, Dominique és
innocent, si atenem la legislació i la justícia.
Un breu article
sobre el cas grec ha dut Satanàs al top
ten de l’economia, on encara hi ha altre dimoni menor de nom Varoufakis.
Este escrit, el de DSK, ha estat el més llegit i el més comentat de tots els
que han tractat sobre el tema grec. L’economista recomanava fer una carència de
dos anys sobre el deute, on no se’ls ajudarà però on tampoc se’ls demanarà res,
als grecs. S’ha comentat molt el tema però sembla que, de moment, no està sobre
la taula de negociacions.
Però, què
significa una carència de dos anys? La pregunta és tan simple com la resposta:
ací, a España, ja s’ha fet, amb els ajuntaments, quan més ofegats estaven que
mai i no podien fer front als crèdits amb el nivell de deute que tenien en
comparació amb el que els demanava la reforma de la Llei de Bases de Règim
Local. Aleshores, si ací s’ha fet, i se suposa que ha funcionat, quin és el
problema? Doncs, el problema de l’aplicació també és simple: el Déu de l’Antic
Testament era un déu de veritat, envejós i tirà, sense sentiments ni moral, en
definitiva, un dirigent!
Un déu d’estes
característiques no pot acceptar lliçons de ningú, i menys encara dels pobres
mortals. A España ho va deixar fer simplement perquè els angelets són del
mateix ram però, a Grècia, ho han demanat els dimonis... Jo vaig salvar DSK de
la crema com Moisés salvà la meitat del seu poble i, si tinc l’ocasió, ho
intentaré amb Varoufakis. No obstant això, este segon ja ha dimitit per no
enutjar més el Déu antic i tirà. Ara, preguem que no caiga en desgràcia perquè
algú el denuncie, com DSK, Assange o tants altres que no sabem. Varoufakis,
alerta amb les dones i amb sant Gabriel, que després tinc massa faena amb
vosaltres!
Salvador Sendra
Perelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada