Benvolgut Oriol Junqueras:
T’escric aquesta carta com a valencià, un valencià que sempre ha defés el
dret a l’autodeterminació i que es mira amb simpatia el procés català. A mi
m’agradaria que Catalunya aconseguís tenir un estat propi. Això de ser
independent és una altra cosa. Mira el que ha passat a Grècia. És Grècia un
país independent? Òbviament, no.
Vaja per davant, que no tenia gens de simpatia pel President Mas, que
sempre m’ha semblat que faronejava amb el tema de l’estat propi, que només ho
gastava per aconseguir un millor finançament i què a l’hora de la veritat es
faria enrere. Això per no parlar de les retallades, de cobrar 3 euros als nens
que es porten el menjar de casa a les escoles, de la corrupció de CiU, de la
corrupció a la sanitat catalana que va denunciar Cafeambllet, i tota una llarga
gavella de situacions poc edificants per a qualsevol país. Vull dir que entenc
que és difícil tractar amb un personatge d’aquesta mena.
No obstant això, he de reconéixer que l’únic que té un projecte seriós
perquè el procés cap a l’Estat propi és Mas. La proposta que va fer el
president Mas el 25 de novembre de 2014, era la proposta d’un estadista, d’un
home disposta a mirar més enllà de les següents eleccions, una proposta per
portar a Catalunya a tenir un estat propi. Incloent la proposta d’un govern de
18 meses, govern que deu acabar amb un procés constituent després d’un
referèndum una vegada es sàpiga quin suport internacional té el procés i com
van les negociacions a la UE perquè un estat català encaixe.
Tu, Oriol, aquell dia estaves assegut entre el públic. Quan va acabar el
president Mas, jo vaig pensar que en eixe moment tu devies haver-te aixecat i
haver-li dit a Mas que el recolzaves en tot, que “endavant des de ja”. Però, no
ho vas fer, cosa que també era esperable que feres, perquè tampoc tens la fusta
dels grans líders que saben estar a l’altura de les circumstàncies en els
moments claus. En canvi, vas voler imitar a Mas i fer la teua proposta. Em
disculparàs si sóc una miqueta dur amb tu, però la teua proposta era una
merda... No te l’havies treballada, no tenies en compte que per tenir un estat
propi cal el reconeixement internacional, no tenies en compte que unes
eleccions que pretenen ser un referèndum no hi cal posar les qüestions com
corrupció, model social, retallades, etcètera, damunt la taula. A un referèndum
es vota Sí o No, i no cap res més.
Si Mas es va mostrar a la seua conferència com un estadista, pel que fa al
camí cap a un estat propi, tu et vas mostrar com un mediocre amb deliris de
grandesa. Això es va veure reflectit en com el públic va acollir cada una de
les propostes, amb il·lusió i eufòria la de Mas, amb respecte i decepció la
teua. Supose que tu que vas ser present a la de Mas també ho degueres notar.
¿Tant et costava entendre que plantejar unes eleccions autonòmiques com un
referèndum calia deixar de banda els programes, com ho faries a un referèndum?
Des d’aleshores has anat més perdut que un polp a un garatge. Has volgut
imitar a Mas en tot, no has tingut el protagonisme d’un líder, les teues
propostes han sigut sempre reactives a les de Mas, no t’he escoltat encara una
proposta proactiva. Mas va quatre passes per davant de tu sempre. Tot perquè a
la fi acabes acceptant la llista única o ampla de Mas. Per què ho has fet Oriol?
Per què has fet perdre al poble català un temps valuós? Eren l’ambició
d’endur-te la glòria de ser “el líder que va portar a Catalunya a la independència”?
Era l’ambició que fos el teu projecte? Era només la perspectiva de ser el
pròxim president de la Generalitat?
No acabe d’entendre per què no ho vas acceptar a novembre, per fer unes
eleccions gairebé immediatament, en tot cas, sempre abans de les locals. Has
vist el que diu Centre d’Estudis d’Opinió, el suport a la independència va
minvant des del 9-N. És això el que t’ha fet canviar d’opinió? És això el que
t’ha fet veure que anaves errat? Sí, pot ser en contestes que és perquè amb la
llista única s’aconseguiria la majoria absoluta. Però de veres creus que això
és prou? Creus que amb un suport d’un 42% dels votants a Europa reconeixeran la
DUI? Saps que no. I saps que sense suport internacional, que no el donaran
fàcilment, no hi ha estat propi.
Oriol, pots haver fet tard. Potser es guanyen les eleccions i potser
s’obtinga una majoria absoluta. Però pots haver fet tard per a l’estat propi.
Jo n’estic segur que has fet tard, i mantinc el que vaig escriure ací – vid.
Perquè Catalunya seguirà sent España-. Però ho deixe en un “pot ser” perquè jo
també puc equivocar-me. Ara bé, tinc molt clar que si després del 27-N no hi ha
una majoria suficient, més vots dela la llista única i altres forces
“sobiranistes”, tu tindràs una gran part de responsabilitat, tu seràs un dels
que ha fet la cagada més gran, per la teua miopia i falta de visió del moment
històric. També tenen miopia els de les CUP, però això ja els ho diré a ells si
cal.
Bé, Oriol, ara ja t’he dit el que volia dir-te, no et moleste més,
Que tingues sort,
Que tingues sort,
Atentament,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada