La meua
admiració per Laporta ve de molt lluny. Jo no sabia ni qui era, entre altres
coses, perquè no m’agrada el futbol, ni el masculí ni el femení, però em va
captivar en un parell d’accions que va protagonitzar. La primera, i la més important,
va ser quan es trobava intentant empassar-se les humiliacions que qualsevol
altre passatger haguera assumit com a normals, en un aeroport. Ja sabeu: eixes
mesures que van aplicar després dels atacs terroristes.
En unes imatges
molt interessants, es veu Laporta parlant amb una altra persona mentre intenta
passar pel control de passatgers d’un aeroport; ara no recorde quin. Es veu
que, cada volta que intenta passar per l’arc, el detector aprecia alguna
irregularitat i la Guardia Civil el fa tornar arrere perquè continue intentant-ho.
Una volta, dos voltes, tres voltes, fins que, al final, a l’home se li van
unflar! De manera genial ―i genital―, en un moment de lucidesa d’eixos que
només ocorren als escollits, Joan es va llevar els pantalons i els col·locà en
la safata de l’escàner.
Amb la camisa
per fora i uns calçotets blancs amb alguns dibuixets que ara no recorde,
Laporta, visiblement molest, va passar pel detector, amb els braços oberts per
si el volien escorcollar, de no fiar-se. Este home em va captivar amb una acció
tan senzilla i tant contundent que, qui solem viatjar, de tant en tant, pensem de
fer cada volta que hem de travessar un arc d’este tipus. Ell no sabia que algú
l’estava gravant amb un telèfon mòbil, supose, però tant li fa!
La resta de les
seues bondats, bé siga l’afició als havans, al bon champagne o a altres cosetes
que ara no vénen al cas, són poca cosa al costat de l’exposada abans. Per esta
raó, pense que Laporta és el millor president a què pot aspirar el
F.C.Barcelona. I ho afirme amb rotunditat i sense haver pogut apreciar els
dibuixets dels calçotets del meu heroi. Molta sort, Joan!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada