Llegint ,
encara, L’homme révolté, de Camus, hi
ha un capítol on es descriu el terrorisme individual. Esta activitat, des del
temps de Camus, ha evolucionat molt i s’ha adaptat als nous temps, de manera
terrorífica. Abans ―molt abans―, l’única cosa semblant que coneixíem eren els
kamikazes de la Segona Guerra Mundial, salvant les distàncies d’espai i de
temps. Estos homes bomba actuaven contra punts molt concrets dels exèrcits
rivals, i donaven la vida per un objectiu militar. No sé si, en la seua
religió, hi havia premi per als executors; no m’importa, la veritat.
Estes situacions
tan extremes de la batalla, traslladades a l’actualitat, estan molt
descontextualitzades, i més quan els objectius dels mateixos màrtirs són tan
eclèctics. Ara, sembla que la recerca del Paradís es troba molt vinculada a la
Guerra Santa, on la immolació hi pot donar l’accés directe a qualsevol pecador
―perquè, en el fons, tots i totes ho som― al preciós espai. Al final del temps
hi haurà la resurrecció dels cossos, que partirà des dels ossos dels difunts.
Però, fins ací, allò que queda clar és la intenció del màrtir d’optar a la vida
eterna del Paradís a partir d’una obra concreta que, en este cas, és la
immolació per a la destrucció dels infidels en la dita Guerra Santa.
He estat pensant
sobre el tema i he rellegit alguns textos de l’Alcorà perquè recordava que un
antic professor m’ho havia comentat... i ho he trobat! Els cossos es
regeneraran, al final dels dies, a partir dels ossos però, a quina part de
l’esquelet es referix el text sagrat? Sembla que està clar: es referix al
còccix. Ara, repasse la premsa francesa sobre els atemptats recents i llig que
els terroristes van detonar cinturons carregats d’explosius per immolar-se, i
pense: que no els hauran enganyat, als pobres innocents que s’han rebentat?
Si la seua acció
té una relació directa amb la recerca del Paradís ―que la té―, tot apunta que
no els han assessorat bé, o que no han llegit amb deteniment el llibre de
referència i, a més, no han realitzat cap experiment previ . Si la seua resurrecció s’ha de formalitzar a partir del
còccix ―perquè, suposadament, és l’os més resistent del cos humà―, caldria vore
com queda l’esmentat osset després de rebre una explosió d’eixe calibre a dos o
tres centímetres de distància. Segurament, no en quedarà ni rastre i, de rebot,
la suposada clau per accedir al Paradís, s’haurà esfumat junt a la innocent
víctima explosiva. Amb la pèrdua de la vida hi ha la pèrdua de la redempció;
una estafa en tota regla que, a més, s’ha endut per davant altres persones que
no tenien prevista la seua mort per estes dates ni per estos indrets,
segurament.
Salvador Sendra
Perelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada