Hui
acaba d’aprovar el Gobierno la pagueta.
Segurament ho voreu publicat com a “ingreso mínimo vital”, però jo ja
m’anticipe al nom que rebrà en els nostres pobles. Realment, no hi tinc res en
contra, ni a favor, tampoc, perquè no he mirat ni què és ni a qui s’adreça, o
siga, la lletra menuda de l’anunci i, per tant, no en puc parlar ni escriure.
Supose que deu ser un ingrés per a la gent que no pot cobrar l’atur i que no té
altra manera de sobreviure...
Sempre
diuen que les noves tecnologies han creat moltes oportunitats de treball per a
la gent que s’hi prepara. També, com que han abreviat notablement els camins,
se n’han perdut altres tants en el trànsit. Hui, qualsevol solució passa per la
innovació i el desenvolupament de la investigació, més que siga de boqueta,
perquè estes coses han de nàixer de la societat i de la seua necessitat de
progressar i no poden imposar-se des de les institucions, tot i que s’hi puga
ajudar.
Aquells
que abans tenien el poder sobre la ment humana ara se les veuen magres...
Recordeu els grafòlegs? Eixes persones que podien saber-ho tot de tu mitjançant
la teua escriptura han perdut tot el protagonisme. L’escriptura ja no servix
per a res, ni la cal·ligrafia. Es podien analitzar la personalitat, les fòbies,
els traumes i els trastorns a través d’un text; d’una carta. Ara ningú no
escriu! O, els pocs que ho fan, treballen amb un ordinador, cosa que complica
saber res del subjecte i cal entrar en els detalls del text; però eixa ja és la
faena del crític o del lingüista.
Quan
he de revisar un text escrit a mà, em pose en la pell de l’especialista en
grafologia i pense: esta persona té la malaltia de Parkinson, o un atac de
nervis, arrossega dos mil traumes, té por a respirar i els trastorns són
tripolars. En general, la lletra sol ser quasi inintel·ligible i sembla traçada
per un infant de sis anys, i això sense entrar en les faltes que ens alleugeren
els correctors. Com que no hi practiquem, no podem escriure bé, però tampoc
llegim, i no sabem argumentar ni tenim un vocabulari adequat. Ara, però, allò
que interessa és el traçat, la línia, l’estil i la manera com s’agarra el
bolígraf. Els grafòlegs estaran mirant-se això de la pagueta perquè han estat apartats del sistema però, si n’hi ha
cap que encara treballa, deu estar sufocat perquè totes les coses que li
arribaran per revisar i analitzar semblaran escrites en dia del terratrèmol de
Lisboa, i a les fosques!
Salvador
Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada