Al
llarg dels anys que vaig estar a la ciutat d’Alacant/Alicante, vaig poder gaudir
d’un parell d’escenes realment interessants. La resta del temps, vaig estar
sotmés a una pressió atmosfèrica feixuga i bastant insuportable; de fet, al
final vaig abandonar abans d’hora perquè ja no podia més: Alacant/Alicante pot
ser fantàstica, però a mi m’hi voran poc.
Un
dia, baixava passejant, com cada matí, cap al mercat per comprar el periòdic
–encara s’hi podia trobar L’avui en un quiosc proper—quan vaig observar
un cotxe aturat a l’avinguda de Xixona/Jijona. Encara no s’havia construït
l’auditori que va situar extramurs dit carrer i va baixar un home del vehicle,
va creuar l’avinguda fins a la façana de l’edifici que hi existia abans de la
monstruositat i va escriure unes lletres amb un pot de pintura roja i un pinzell.
Amb
la faena feta, va tornar al cotxe, on hi havia un altre home que li va dir
algunes coses. El pintor va tornar a creuar per arribar a l’escrit i va pintar
una altra coseta. Duia un paper a la ma, com una espècie de xulleta
d’estudiant. Va pujar al cotxe del company i van continuar avinguda cap amunt.
Jo ja estava prop del lloc que he descrit, mentre baixava cap al mercat.
JESUCRITO
TE AMA RROPE LASCA DENA
Això
hi havia escrit a pinzell, amb pintura roja, quan arribava jo a llegir-ho. En
RROPE, hi havia una xicoteta M dalt, entre la O i la P. Supose que l’apreciació
del conductor va ser eixa, perquè es deguera adonar que faltava algun element
perquè s’entenguera l’escrit, i el pintor va tornar a arreglar-lo amb la M.
Per
la planta que feien, i per la manera en què van actuar, després de llegir
l’escrit vaig pensar que es tractava de feligresos de l’església evangelista
que buscaven captar gent per seguir les lliçons de JESUCRITO. Em va semblar
graciós i vaig pensar que JESUCRITO tampoc sabia escriure i això no li va
suposar cap obstacle per desenvolupar la seua tasca.
RROPE
LASCA DENA, sigues lliure!
Salvador
Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada