La segona crònica d’Alacant és quasi tan interessant com la de RROPE LASCA DENA i, a més, tot va succeir en un breu espai de temps i en la mateixa avinguda: la de Xixona. La religió va ser el fil argumental dels dos casos i el fet de baixar a comprar el periòdic al mercat, la raó per poder-los gaudir.
Un amic em comentava que eixos xics que vestixen uniforme de camisa blanca dos talles més gran i pantalons negres de pinces, identificats amb una plaqueta rectangular on hi ha el nom i els cognoms, pertanyen a una secta cristiana i dediquen un any de la seua vida per recórrer altres territoris amb la finalitat de difondre la paraula divina entre els pecadors. La veritat és que desconec la seua tasca i d’on provenen, tot i que pense que són nord-americans. Puc dir, però, que el text de referència de la seua creença és la Bíblia.
Un dia baixava jo per l’avinguda de Xixona –de Jijona per als d’Alicante— quan em vaig adonar que, uns cinquanta metres davant de mi, hi havia un embús, a la vorera. No era un pas massa ample, però sí que recorde que hi havia un parell de metres entre la façana dels edificis i la calçada per als cotxes. Tampoc hi havia massa gent transitant pel carrer. Em va cridar l’atenció.
Quan ja estava més a prop, vaig observar que pujava carrer amunt un home amb una caixa enorme i, quan encara estava més pròxim, em vaig adonar que duia els braços formant una creu que obstaculitzava el pas dels que baixaven. L’home estava dins de la caixa!, i per la grandària, semblava que era d’una rentadora. Un forat per traure el cap i dos per als braços, que no podia doblar i per eixa raó els havia de dur estirats. Quan hi havia molta densitat de gent, caminava de costat, amb un braç davant i l’altre darrere, per poder seguir transitant sense enganxar-se amb qui baixava.
En arribar a la seua alçada, l’home caminava de perfil i de sobte vaig llegir que, a la part davantera de la caixa, hi havia escrit: La Bíblia. L’home –que anava caminant amb un altre xic de camisa blanca dos talles gran, pantaló negre de pinces i una plaqueta amb el nom i els cognoms— estava disfressat de Bíblia, supose que per captar adeptes per a la causa. Seguidament, vaig pensar que el company deuria ser el veterà.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada