Socialisme promonarquic.

S’especula últimament sobre què serà de l’anterior rei d’Espanya Joan Carles I. Hom sap que ara com ara es troba involucrat amb nombrosos escàndols siga per comissions al tren d’alta velocitat a la Meca que per diferents comptes bancaris a paradisos fiscals o vivendes de luxe a ciutats gens barates com per exemple Londres, fruït de dites comissions. Aquest últim aspecte és irrebatible malgrat que afirmen el promonarquistes espanyols que és la casa reial més econòmica del continent, de fet, una simple recerca a la xarxa diu que “tan sols” té pressupostats huit milions d’euros enguany, eppure si muove, les possessions ahí estan...

La casa reial d’origen francés dels Borbons hispànics té l’estranya primacia a nivell mundial d’haver estat destronada en tres ocasions i reposada exactament tantes. La destrona Napoleó a principis del segle XIX i en caure aquest és reposada en la figura de Ferran VII o la seua filla Isabel II. Com que la gestió d’ambdós és calamitosa el poble opta per una efímera primera república i fins i tot per una altra dinastia estrangera, també efímera, la dels Savoia italians. Panxacontentes del passat, casualment militars conservadors reinstauren per segona volta la casa de Borbó al poder per ésser de nou desallotjada per instigació popular al 1931. Experiment curt, car al 1936, de nou casualment militars conservadors encapçalats per Franco la finiquiten. A la mort de Franco, per tercera volta, de nou Borbons. Saltant-se la línia natural no governarà el fill de l’anterior rei sinó el net, un jovenàs simpàtic. Qui no ha sentit dir allò de que ell no era monarquista sinó “juancarlista”?

I què dimonis hi tindrà a veure el PSOE de Sànchez amb això? Per què dit partit o dirigent ara al 2020 es neguen a una investigació parlamentària al voltant de les activitats econòmiques de l’anterior monarca? Fàcil i trist alhora. Fàcil perquè la S de PSOE ja no vol dir socialista, de fet ja ni el socialisme és socialista sinó light-capitalista i perdó pel neologisme.

 L’ésser humà evoluciona com a espècie aferrant-se a valors simbòlics, ¿què el blanc no simbolisa la puresa i un anell l’amor? ¿No implica el negre dol o mort o el blau insondables profunditats abissals i el verd natura? ¿Qui no comprén això com a valors universals? Així les coses, ningú veu que la S de PSOE ja no significa socialista perquè amb aqueixa mateixa lletra s’escriu la paraula i la propaganda (especialitat esquerrana) del partit així ho proclama constantment. A més, la gent també ignora ser vulnerable a la propaganda... ¿Per què algú com Sànchez o el PSOE es neguen a investigar i si de cas, jutjar i condemnar al rei? Per altre simbolisme, aquest amb E d’Espanya. Milions de persones se senten espanyols i són socialistes i voten PSOE però han rebut la propaganda d’una nació amenaçada, la seua, per separatismes, actualment catalans, anteriorment bascs, que no són els seus, per conseqüent, n’estaran amb contra coincidint amb la dreta. Ara que l’esquerra no és més que una còpia de la dreta, és comprensible que un partit autodenominat socialista i suposat així pels seus votants i oposició, aplique solucions de dreta històrica.

Quan dues corrents antagòniques convergeixen el resultat només potser l’absolutisme.

 

Lluís Alemany Giner

Brasov a 11 de juny del 2020.