El meu
estimat oncle em va regalar, quan encara era molt xicotet, tota la col·lecció
de còmics d’Asterix i Obelix en el format de tapa dura. Ací encara no es
publicaven i recorde que els va dur de Perpinyà, i que en faltaven tres o
quatre per completar la sèrie. La vida, per a mi, va canviar de sobte i, des
d’aleshores, els he llegit i rellegit moltes voltes; fins i tot he viatjat als
indrets on van ocórrer moltes de les seues aventures.
Els còmics i
jo hem tingut sempre una relació estreta, però es va trencar en arribar als
vint-i-un o vint-i-dos anys, en endinsar-me en el còmic d’adults que no va
arribar mai a captivar-me com abans havien fet els de joventut. L’únic que ha
seguit acompanyant-me des d’aleshores ha estat el Corto Maltés, amb les seues
històries carregades de màgia i d’incertesa.
Recorde
passejar pel barri jueu de Venècia acompanyat dels records de la seua Fàbula,
fixant-me en els detalls dels edificis i dels patis i carrers.... o per
Marsella o la Valletta. Uns quants anys després, me’l vaig trobar per Turquia,
quan les seues petjades encara romanien a la costa de l’Egeu i Istambul.
Però, el
terreny idoni per a l’aventura va ser el que vaig trepitjar fa un parell
d’anys, i es diu Amazonas. Navegant pel riu que li aporta el nom i, en la part
alta, pel Marañón, fins arribar al cor de la selva, era conscient que hi havia
una mancança: alguna cosa que no encaixava. Iquitos i Nauta són les ciutats des
d’on t’embarques per endinsar-te en la immensitat verda i, la veritat és que
són indrets on es respira una atmosfera especial.
La falta
d’algun element, encara inexplicable per a mi, em voltava pel cap, però va ser
en tornar quan vaig ser realment conscient d’eixa peça que no encaixava: el
Corto Maltés havia passat per allí sense que jo recordara l’aventura.
Segurament, tot i que no n’era conscient, sí que hi havia alguna partícula
màgica que hi romania, encara. Els tresors no sempre estan amagats i l’ajuda
d’un interpret com Corto et fa trobar-ne en els llocs més insospitats, o en els
més transitats; fins i tot a Venècia!
Salvador
Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada