La
quarta teoría política és el llibre que estic
llegint i que ja feia temps que el tenia aparcat; m’he dedicat a altres coses
més importants i que creia que em resultarien profitoses, en major mesura. De
moment, i estic ja quasi en la meitat del lllibre, m’està resultant poc enriquidor,
però he de pensar que es deu tractar d’una mena de recopilació per crear un
document divulgatiu, apol·lògic.
Si
la base és fluixa, d’edifici perilla. L’anàlisi inicial del text es basa en una
revisió històrica que intenta defugir la modernitat per iniciar la
reconstrucció en l’època prèvia. No obstant això, he de dir que abans de la
modernitat hi havia els regnes… Dugin no esmenta la monarquia però sí que insistix en l’actual estat-nació, tot i que
hi canvia el nom pel de poble. Estat nació sense Romanticisme? Un poble,
un estat? Em perd.
La
crítica al liberalisme, el gran enemic, és una còpia textual de Horkheimer (Crítica
de la raó instrumental), tot i que no l’anomene per a res: és un plagi!
Veig bé que busque el seu camí, però ha de pensar que la resta de persones
també llegim, de tant en tant, i un oblit com eixe de citar les fonts desmunta
la totalitat del text; un text que sembla escrit per Hitchcok, on ja s’ha
anticipat unes dos-centes voltes això de la Quarta teoria, i encara ningú no
sap què és.
L’anàlisi
que fa de Heidegger és bona: es nota que es dedica a la filosofia i que és el
seu filòsof de capçalera. Interpreta que l’existencialisme heideggerià ha estat
sempre mal entés, ja que el ser-en-el-món no té perquè ser un element
individual, i que en eixe món hi ha els vincles dels pobles. Açò encara
no ho puc explicar del tot perquè he de seguir llegint.
Finalment,
i açò ja és de collita pròpia, he de dir que em sembla una adaptació teòrica
com la que va dur Russia cap al socialisme, saltant-se els passos intermedis.
Com crear un sistema bassat en el proletariat sense tindre proletariat? Doncs,
fàcil: creant el proletariat! Rússia va passar d’un sistema a un altre de
manera directa perquè tenia clar que sabia on anava i que, si el socialisme era
la forma perfecta de l’evolució, calia arribar-hi de manera ràpida, saltant-se
les fases naturals del camí. Ara, i com si esta persona no haguera entés res,
vol superar el liberalisme sense haver-ne tingut.
Ja
vos diré com continua la lectura i si em faig un duginià convençut.
Salvador
Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada