FEIXISME

Què és el feixisme? Em veig en l’obligació d’escriure sobre un tema tan poc agraït com anacrònic perquè m’adone que se’n parla molt però sense tindre ni la més mínima idea de què és. Quan escolte eixes paraules em trasllade al passat més ridícul i tinc la impressió que no s’ha avançat gens. Ara, amb unes poques línies us ho explique, amb el referent del llibre que més voltes he llegit: L’obra d’art en l’època de la reproducció mecànica. Així que, a llegir açò perquè ja no us en perdonaré ni una!

El feixisme és estètica; així de clar: no hi ha més rerefons al darrere que es puga definir com a essència. Però, això sí, és una estètica violenta. Desfilades, uniformes, simbologia... hi ha de tot, com en un equipament esportiu o en un col·legi d’adolescents, on cadascú s’ha d’adherir a alguna tendència grupal, a més de cridar molt i dir poc.

El feixisme no té perquè anul·lar la llibertat d’expressió. Walter Benjamin escriu que les masses hi tenen dret a expressar-se, i fins i tot que hi ha una activitat cultural que es dedica a fabricar valors. Al final, però, sempre hi ha l’enfrontament en el punt de mira.

Però, quina cosa pot diferenciar el feixisme d’altres moviments pareguts? Fàcil: el feixisme no altera el règim de propietat. I ací és quan aportaré una cosa meua: cal anar en compte d’assenyalar com a feixista aquell o aquella que sí que qüestiona dit sistema, perquè no és feixista; ens enganyaríem i faríem el ridícul com fins ara. Serà altra cosa, i podrà tindre també un cabdill davant del qual agenollar-se, millor o pitjor, però no feixista.

Espere que us faça profit i que, a partir d’ara, parleu i escriviu amb una miqueta de propietat, i no com a lloros alterats.

Salvador Sendra