L’ESCRIPTURA COM A TERÀPIA

Escric i escric, de manera compulsiva, una mena de dietari escapçat en què trasllade les impressions d’allò que llig o que, per uns segons, em crida l’atenció. D’altra banda, sí que és veritat això que diuen que escriure és terapèutic; a mi, m’ha millorat molt la salut des que ho faig i, a més, és directament proporcional la millora de la salut a la quantitat de textos que s’escriuen.

Però, com es pot fer una afirmació semblant sense aportar el llistat de beneficis? No patiu perquè adore la ciència; si més no, el mètode científic! A mi, no només m’ha millorat la salut... també m’ha anat molt bé per a la butxaca. Per tant, només puc dir que tot són efectes positius, els de l’escriptura. Però, atenció: heu d’escriure amb l’ordinador o, si no en teniu, amb una màquina d’eixes de tic, tic... rrrr.

Mentre escric, no fume. Com que soc fumador de puros, si tinc les mans ocupades no em puc dedicar als Habanos. A més, tampoc puc sostenir la copa de cava, o de vi, perquè necessite tots els dits per treballar. Finalment, tampoc menge quan estic davant de l’ordinador; ni marisc, que m’agrada molt. Ara ja sabeu perquè escriure és tan positiu per a la salut de la persona.

La butxaca també s’ho nota, i això que no cobre perquè el meu editor és una mica garrepa i no s’estira gens. Però, tot i això, guanye un dineral! Si els Habanos són carets, el vi dolç i el cava, si és una mica bo, tampoc es queden curts, i del marisc, ni en parle. Per això, tot el temps que em dedique a escriure no estic gastant diners, i ja se sap: “tacita a tacitaaa...”(pose cara de viciós).

Escriure millora la salut i la butxaca: us recomane esta teràpia. Per la resta, poca cosa... M’han dit que ja estic arribant als cinc-cents articles en este blog, així que us podeu imaginar el meu físic i la mansió on visc.

Salut i diners,

Salvador Sendra