L’ESCOLÀSTICA AL SEGLE XXI

Quan estudies l’èxit de l’escolàstica t’adones que no és debades. Un sistema religiós tan vigorós i amb tanta acceptació només es pot donar perquè és inherent a l’ésser humà i, a més, hui dia està tan vigent com el primer dia, en la seua vessant del segle XXI, o de la nostra era. Però, a més, quan dic que és inherent a l’ésser humà, ho faig amb l’única ambició de donar a conèixer la seua simplicitat.

 

Si s’havien d’assimilar els sabers que arribaven per tot arreu a la casta i pura Europa medieval, una teologia que romanguera ferma i robusta s’haguera trencat en mil péntols. Però, assimilar-ho tot amb la vella fórmula de la distinció de sabers ―saber racional/saber revelat― va ser la gran conquesta de la casta sacerdotal. Pensant i raonant s’arribava fins a la porta de la saviesa, però no es passava d’allí. Per penetrar en el vertader saber, havies de ser un il·luminat i tindre eixe no sé què que et diferencia de la resta i que s’aprenia en els seminaris.

El vertader saber es trobava en la contemplació i en l’assimilació del missatge diví; la resta era la mediocritat. Les creences eren el paraigua sobre el que s’aixoplugaven les idees, i no al contrari. Realment, el sistema era dogmàtic, i la racionalitat, una xicoteta ombra entre tanta llum divina. Però, hui som escolàstics, també: tant o més que fa uns quants segles. El sistema actual es diu racionalisme i els científics, metges, físics, genetistes, etc., no fan més que enrocar-se en la seua raó i il·luminar-nos amb els dogmes.

La religió d’abans, ara es diu ciència. La ciència d’abans, hui es diu mentida, o imaginació, i està proscrita. Sembla que encara no s’han adonat que l’ésser humà sobreviu perquè té la capacitat d’enganyar-se a si mateix. De fet, quan pensem en el passat, per exemple, ens hem d’esforçar molt per recordar coses dolentes... Oblidem i ens enganyem. I ens creiem la mentida de Déu i la de Buda, si cal. I sobrevivim a tot; fins i tot, m’han dit que hi ha hagut gent que ha sobreviscut a la Ruta del bacalao ―però que quede clar que, d’açò, no tinc proves.

L’escolàstica és perfecta perquè és humana i té la proporcionalitat exacta entre la veritat i la mentida. La ciència, salvant les distàncies, també: manté eixe equilibri entre la ficció i la realitat de les persones. Un individu esdevé racional perquè ha estudiat algun grau de ciències i, després, ha fet un màster, pensa la gent. Altra mentida que ve a corroborar eixe equilibri entre els dos pols humans que hui es diu llibertat i que, en el fons, ningú se la creu.

 

Salvador Sendra Perelló