La democràcia és
una anomalia. Si analitzem la seua empremta en el món, està clar que, des del
nostre punt de vista, és magnífica; no ho dubte. Però, si ho veiem d’una manera
efectiva, o siga, des de la quantitat de temps que ha estat present i a la
quantitat de gent que l’ha gestionada, és com si buscàrem una errada en un
article meu; o siga, un fet quasi impossible de trobar.
Nosaltres,
emmirallant-nos en Grècia ―en la Grècia
Clàssica―, arribem a creure’ns que eixa democràcia és l’estat natural d’una
societat desenvolupada, però no és així. La primera pregunta que ens hem de fer
és sobre la quantitat de gent que viu, hui dia, en estats que puguen obtindre
este qualificatiu. El resultat ja ens situa en una xicoteta elit mundial, tot i
que sempre observem mancances en el sistema. La segon pregunta es troba
relacionada amb el temps que duem gaudint-la: trenta sis anys! I hi ha qui diu
que està consolidada... com si fóra nord-americà!
A les dos
preguntes anteriors, si encara volem seguir preguntant-nos alguna cosa més,
podem afegir una qüestió sobre si ens mereixem el sistema democràtic i sobre
què em fet per a ser-ne mereixedors. Si creiem realment que ens l’hem guanyat,
hauríem de recordar que Montesquieu lligava la república a la virtut. De
moment, li haguera costat entendre, a l’home, que això que anomenem democràcia
conserve un monarca però, li hauria costat més encara d’assabentar-se de què
significa ser virtuós per a un poble com el nostre.
No obstant això,
per a gaudir plenament de la democràcia, hem redactat una Constitución que, si
volem ser tan impertinents com en les línies anteriors, haurem de qüestionar,
no? L’hem redactada o ens l’han redactada? Quants models en teníem per escollir
en eixe famós referèndum? La Constitución és un gran text que ens van regalar
uns ciutadans benintencionats que van prendre models d’altres documents ―els
millors― i els van transcriure i ajuntar en un sol llibre que s’apropa a la
perfecció, pense jo.
Un dels
missatges més recorrents que es mouen pels cercles progressistes és dir que la
Constitución necessita de canvis. I, potser tinguen raó. Jo, ja fa uns quants
anys que la vaig estudiar i, en eixe temps, el que vaig entendre era que tenia
moltes interpretacions. Però ara vull realitzar l’última tanda de preguntes, o
el conjunt de totes, perquè ens hi emmirallem. Si el fet de viure ací ha estat
una mena de loteria, com ho ha estat el temps en què ho fem; si no ens podem
considerar persones virtuoses perquè ―no ens enganyem a estes altures― no hem
fet res per ser-ho; si hem adaptat un residu de la monarquia a un govern
republicà; si ens hem empassat la Constitución fugint d’una dictadura que
apuntava de tornar; si no hem fet res per optimitzar la nostra participació en
l’actual cobertura constitucional... Per què collons l’hem de canviar ara? Per
un punt d’entre cent que hi ha que no ens agrada? I els altres noranta-nou? Els
hem fet valer mai? Però, per acabar de tancar el cercle, m’agradaria saber
l’edat i la procedència dels jutges del Tribunal Constitucional perquè,
realment, caldrà canviar la Constitución o, simplement, aplicar la democràcia?
Salvador Sendra
Perelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada