ANTONI I ANTONIO

Hui ―o ahir―, mirant el Facebook, he llegit una notícia interessantíssima: Tàpies ha mort! I encara ho seria més si no fos perquè l’artista va morir fa un parell d’anys, que recorde jo. La persona que treia la notícia, potser se l’acabava de trobar o, potser, la notícia ha tornat a l’actualitat a causa d’algun comentari retardat. No ho sé... no m’importa, però l’art ha estat a l’actualitat, darrerament. López, per exemple.

López ha acabat el quadre de la família reial que va començar fa una vintena d’anys. Realment ―la paraula encaixa ací a la perfecció― no m’importa massa però em resulta interessant l’anàlisi de l’obra. El quadre no m’interessa perquè estava mort fins i tot abans de començar-se. L’enfocament, em fascina! El pintor mira el monarca i la seua família des d’un angle excepcional: des de dalt cap a baix. Qui ho haguera fet fa unes dècades? Segur que ningú, però López s’hi ha atrevit.

Les postures són un valor afegit. Els models estan tractats d’una manera que fa la sensació que no tenen cares... Almenys jo, no sé la que tenen, ni m’importa, però les cames, amb eixes postures tan ―diguem-ne― naturals, em tenen captivat. Les sabates, de taló baix per a les femelles, ho acaben d’arreglar, i els trencs, tan evidents en els pantalons, ens conviden a seguir-los amb la mirada. L’ull humà se situa a l’altura del pubis i, des d’eixa posició, fa el repàs visual de l’obra. En positiu, hi ha que l’edat juga a favor de la monarquia i, a més, no hi apareix Letizia. Però, per què no van fer una fotografia? Mai he acabat d’entendre l’hiperrealisme...

López té el seu punt, i això no es pot negar. Mirar la família reial per damunt del muscle i que li paguen per fer-ho, m’agrada. Pintar-los amb roba i complements de fa una vintena d’anys, també. I, tot i això, s’ha moderat, l’home. La família ha crescut i ha minvat; i ho seguirà fent. El nucli dur de la mateixa, es troba ben representat en el quadre, tot i la propaganda que li vullguen fer a la reina dient que si fa o que si deixa de fer. Divorciada, massa prima i, a més, operada; quasi res!

Tàpies era un gran artista que, a més, escrivia i explicava la seua obra perquè els interessats la pogueren interpretar. Deien que treballava l’abstracció i, per esta raó, la manera en què l’observador s’apropava a l’obra s’havia d’iniciar amb les explicacions de l’autor. Però, i López: cal d’interpretació? Jo, personalment, pense que sí; i, a més, de molta! Per començar, m’agradaria saber com podia treballar a l’estudi amb eixe quadre present i per què es va retardar tant a acabar-lo/entregar-lo. Dorian ja ha fet totes les festes i ha viscut tant com el cos li ha pogut aguantar, i ara, a partir de l’obra, en veiem les conseqüències. Si hagués pintat Letizia, els hauria posat en evidència... Realment, els hauria desemmascarat a tots i totes perquè la reina és l’única que ha millorat; i no poquet!

Salvador Sendra Perelló