TREMOLA MÓN: OBAMA DESPERTA!

Abans de començar a escriure este article, vull que el lector sàpia que, com en les grans obres clàssiques, jo, Salvador, agraïsc la inspiració creadora a les musses de l’Albufera. Lloar Obama, mai ha estat tan fàcil com hui i, a més, la genialitat d’este gran ídol és ja, per si sola, una font d’inspiració per a qualsevol poeta-narrador. Només queda donar gràcies al Senyor per haver-me permés viure un moment tan especial que passarà a la història del món mundial.

El primer article que vaig escriure en este blog, «Ucrania y el efecto placebo», ja apuntava per on anaven els trets respecte a la nova Guerra Freda. La situació de Putin ―el dolent, per entendre’ns― era forta perquè estava assetjant Ucraïna i intentant tancar el bloc de l’Est. Quasi tot el món s’oposava però Putin, el dolent, va participar de la pressió i de la invasió. Mentre, Obama ―el bo, per entendre’ns―, impassible, esperava el seu torn. La darrera reunió del G20 va ser semblant i Putin, el dolent, treia pit mentre, la resta, tremolava i intentava sancionar-lo. Obama, el bo, controlava els temps.

Quan em preocupe per una persona, el primer que mesure és la seua intel·ligència; i Obama, el bo, en té. Això comporta que les accions que s’hi deriven es puguen analitzar o, si més no, que em capten l’atenció. Obama, el bo, controla els temps, com qualsevol persona de coeficient normal-alt. Els impulsius, molt més comuns, ho tenen difícil per eixir de la mediocritat i se solen moure per premisses molt més bàsiques com bo/dolent, per exemple.

Rússia ho té difícil perquè el petroli està per terra; els seus preus estan a nivells del 2000! Venezuela, també ho està passant malament perquè el cru és un dels seus actius més potents. L’Estat Islàmic, que fa poc es mullava per aconseguir les millors explotacions, ara no trau benefici, com li passa a Iran i companyia. Argentina estarà cagant-se amb tots els santets perquè els pous expropiats ara no són rendibles. I així podria seguir més línies... Si la competència extrau el petroli a un preu superior, automàticament perd quota de mercat perquè hi ha la denominada llei de la competència.

Una jugada mestra, com ho és abaixar el preu del cru per sota del preu de cost, en alguns casos, augmentant i mantenint la producció, ha acabat amb els dolents ―abans Eje del Mal. A Obama, el bo, no li ha calgut disparar ni un sol tret per posar-los a tots contra les cordes però ―clar―, ningú escriurà les seues lloances en els llibres d’història per esta raó: perquè no hi ha hagut cap dispar. No obstant això, jo, el poeta-narrador, si les musses m’ho permeten, seguiré escrivint amb lletres daurades cada acció del gran heroi: Obama, el bo!

I el lector es preguntarà: «per què tant d’èmfasi i tanta lloança?» I l’escriptor contestarà: «perquè m’he guanyar 50 euros este mes omplint el dipòsit!»

Salvador Sendra Perelló