Llegint algunes cartes que va publicar Bakunin a Le Progrès, un diari de
Ginebra (Suïssa), em trobe la següent frasse: “El cuerpo sacerdotal del Estado debe ser un cuerpo privilegiado,
porque los que gobiernan el Estado son como los sacerdotes de la religión en la
Iglesia.” Certament mirant els privilegis de la casta política, bé podem
dir que són una casta sacerdotal. Tal vegada aquest tema done per a un post.
*****
Al post titulat “R-TV: Sexualitat. Diferències entre sexes” un anònim fa
cun comentari realment estúpid. Serà cert que la gent no entén el que llig? A
més a més, recomanaria una cosa per al bon funcionament del blog. Si no llegiu
l'entrada sencera, o vegeu els vídeos complets, NO OPINEU. No feu l’imbècil. Jo
espere comentaris interessants, comentaris que em contradigueu –argumentant, no
insultant o enviant a mamar a l’autor del post. Raonar i escriure el raonament
és una de les millors coses que pot fer un Ser humà, és el que ens diferència
de les bèsties. Jo, a molts fòrums, entre per llegir raonaments intel·ligents
de gent amb idees totalment oposades a les meues –ací torbareu un vídeo de
Huerta de Soto un economista de l’Escola austríaca, per tant, liberal radical-
però que argumenten, que raonen, que fan allò que ens permet diferenciar-nos de
les bèsties. No sigues animals, bèsties, rucs... abans de dir imbecil·litats no
escrigueu. Si no teniu clar alguna cosa, pregunteu. No m’agrada esborrar
comentaris, ni haver d'enviar a ningú a llegir o dir-li que pense abans
d’escriure. Tots som ignorants, però respecteu, respecteu-vos a vosaltres
mateix: Raoneu. Així podrem tenir debats constructius, instructius i
enriquidors. No fem d’aquest lloc un lloc de bàrbars.
*****
Quanta raó té Ruben Blades en aquesta cançó. Hem construït un món de
plàstic, hi ha massa gent de plàstic, homes i dones que no són més que ninots.
Buits per dins, preocupats per una patètica imatge artificial per fora. Hem fet
ciutats de plàstic, països de plàstic, economia basada en el plàstic. Ara
acumulem tones d’escombraries de plàstic. Cremar-ho és mala opció, amuntonar-ho
és pitjor i reciclar-ho ja no és rendible econòmicament. I el plàstic no es pot
menjar.
*****
A “El confidencial”, el día 1 de setembre de 2014, ve un article titulat
“La crisis desnuda la indigencia de la socialdemocràcia”. Els tebis intents de
França i Itàlia per fer dur endavant polítiques socialdemòcrates ha sigut un
fracàs. La socialdemocràcia fa temps que va morir. Els Estats segueixen tirant
de deute però ja no s’apliquen les teories keynesianes. Els que defense teories
keynesianes hui en dia són tacats d'extrema-esquerra.
*****
Alfonso Guerra demana que P$x€ i PP s’entenguen per frenar el neocomunisme
de Podemos. Tal vegada seria convenient mirar hemeroteques. Ens podríem trobar
coses com el “Caso Guerra”, que afectava el seu germà. Si el Manifest comunista
acaba amb un “Proletaris del món uniu-vos”, el Manifest de Guerra seria
“Corruptes d’Espanya uniu-vos”. El nou P$x€ és com el vell. Vell i corrupte.
*****
Notícies sobre la regeneració democràtica obrin els noticiaris de l'1
setembre. Volen acabar amb la corrupció. Si es així que els partits polítics,
tots, es suïciden, i s’òbriga un procés constituent. La corrupció és el sistema
i tots els que juguen o estan contaminats o acabaran inexorablement
contaminats. Una pomera enverinada no pot donar pomes bones.
Oskar "Rabosa".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada