HÉLOÏSE ET ABÉLARD

Al S.XII, Abélard feia classes a un grup d’exaltats universitaris coneguts com els goliards, pobres de solemnitat. El cavaller Abélard va canviar l’espasa per la ploma: Abélard, el demolidor d’ídols, deia que els pecats es podien netejar. La relació entre ell i els seus superiors fou tensa, sempre, sense que s’arribara mai a trencar la baralla perquè tenia un gran prestigi. Abélad era un intel·lectual de pes que va realitzar avanços en cada camp que va conrear i els clergues havien d’empassar-se moltes de les seues tesis a contracor.

Si es pot dir que Abélard fou el primer professor és perquè va crear la seua pròpia escola a la muntanya de Santa Genoveva, on abans estava la del seu dur oponent Guillaume de Chaupeaux, envoltat dels seus desgraciats. Les tesis d’Abélard foren guanyadores i la docència de qualitat es va desplaçar des del centre de Paris cap als afores. L’èxit, però, comporta moltes coses, com, per exemple, convertir-se en el focus d’atenció: creia que no hi havia més filòsofs en el món! Héloïse, alumna d’Abélard, va fer que descobrira l’amor. Héloïse va escriure unes memòries on narra esta relació. Va ser alumna...

Héloïse, de dèsset anys, i Abélard, de trenta-nou, s’endinsaren en una bella història d’amor, platònic i intel·lectual, que aviat passà a ser carnal i material, ja que va donar els seus fruits. Tingueren un fill en la clandestinitat però no es casaren; un casat no podia ser un docent de prestigi i, a més, la família de la dona era poderosa. Ell, goliard i transformador, veia la religió d’una manera diferent i oberta a la casta sacerdotal. Ella, intel·ligent i liberal, va rebutjar casar-se amb Abélard perquè este poguera seguir exercint. Tot i això, ell volia casar-se.

Un seguit de malentesos i incidents van fer que la família d’ella actuara amb violència i mutilara Abélard. Però, ell sobreviu, mutilat i humiliat. Després, per amagar-se, ingressa en l’Abbaye Saint-Denis fins que, al cap dels anys, ja refet dels successos, retorna a Sainte Geneviève. Héloïse, d’altra banda, ingressada en un convent, suporta la llosa diària amb l’estudi i l’escriptura. El monjo, una volta refet de les ferides, continua la tasca combativa i intel·lectual fins que, amb els anys, reprén la docència. Al final dels seus dies, es reconcília amb la cúpula eclesiàstica i és admés, de nou, al sacerdoci. Héloïse també és perdonada i la seua imatge, restituïda.

Le Goff, el gran historiador, parla del trànsit d’ànimes que hi ha entre un i altre convent, entre Abélard i Héloïse que, tot i no tornar-se a vore, tenen una relació epistolar molt intensa. Els dos amants es troben, de nou, a la tomba. Abélard mor primer i Héloïse és soterrada amb ell, al seu temps. La tomba està al cimetière du Père Lachaise i és una de les més visitades. Es tracta d’una història d’amor i final feliç o no?

A Mayte

Salvador Sendra Perelló