Passejar és sa; els metges ho recomanen però Dante
ja ho sabia, fa un grapat de segles. Dante era un runner i caminava al pas d’un bon entrenador personal: Virgili. El
seu passeig més intens va ser el que creuà el món dibuixat als mapes de
Ptolomeu. Dante es va endinsar, passejant, passejant, en l’Inferno, el Purgatorio i
el Paradiso. Xano, xano... sense
pressa però sense pausa.
En arribar a la muntanya, Virgili l’esperava. El
gran poeta llatí de l’època d’Augusto ―si no recorde malament― farà de guia de
l’enamorat florentí que s’hi endinsa a la recerca de la seua estimada Beatriu.
Virgili camina amb Dante travessant l’Inferno
i el Purgatorio, fins arribar a les
portes del Paradiso, on l’abandona
per tornar enrere, a l’indret on li pertoca romandre fins que torne altre
atrevit i aventurer client.
Virgili no pot entrar al Paradiso perquè no està batejat, ja que és molt anterior a l’arribada
del cristianisme a Roma. Però, tampoc pot deixar-se de banda perquè el cristianisme
se n’aprofita. Ho explique: Virgili és el gran poeta llatí de l’Època Clàssica
i la seua Eneida recrea el naixement
de Roma a partir d’Enees i de la fugida d’este una volta Troia és destruïda.
Per tant, el lligam que crea Virgili entre l’eterna Roma i la gran Troia és
fonamental per entendre el futur de l’Imperi i l’assimilació del passat.
Però, Virgili no sols va escriure l’Eneida... També té una obra, considerada
menor, on hi descriu un naixement d’un infant, des d’una verge, que canviarà el
curs de la humanitat en el regnat de Saturn. Abans, en l’època de referència,
no existia el plagi. Per si ho voleu llegir, es tracta de l’ègloga IV. L’obra
de Virgili, per tant, amb el pas del temps, va ser incòmoda per al cristianisme però massa
important per a poder-la arraconar. Solució: el fem profeta!
La Commedia
de Dante és l’obra cimera de l’Edat Mitjana, d’Itàlia i del món. Dante descriu
l’infern, el purgatori i el paradís, i hi situa els avantpassats en cada
indret, segons va recorrent-los. Dante unifica Itàlia, segles després de la
seua mort, en la mesura que Virgili dignifica Roma i, per extensió, Augusto.
L’un i l’altre van de la mà en la creació que unifica passat i futur, realitat
i ficció, i el florentí, sabedor del pes del clàssic, el situa en un lloc
preponderant. Però Virgili no por acompanyar-lo al Paradiso perquè no està batejat...
Dante marca la futura Itàlia des de tres punts
diferents: l’idioma, la cultura i la religió. La Commedia és la primera gran obra escrita en vulgar. D’altra banda,
la figura de Virgili comporta l’assimilació del gran passat de Roma i, com no,
el lligam amb els clàssics de més enllà de l’Adriàtic. Finalment, la religió
cristiana es manté dignificada i potenciada des de l’obra del florentí. Però,
Dante necessita d’un guia amb un prestigi indubtable per aconseguir el seu
objectiu i Virgili és l’home indicat per assolir-lo: profeta i clàssic de referència.
El passeig de Dante és saludable per a qui el fa i
per a qui el llig. Caminar amb Virgili comporta assumir allò sublim i impecable
del passat, amb la garantia de no perdre’s ―ni detenir-se massa temps― en els
estranys paranys materials de la vida. Però, assaborir els díhuit mil versos de
la Commedia és recomanable per a la
tensió, el colesterol i el sucre: és tan llarga que ens resta moltes hores de
bar!
A Marina,
Salvador Sendra Perelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada