Demà vaig a
escoltar Wagner... Estic nerviós, com cada volta que m’endinse en un personatge
excepcional. Serà la primera volta que escoltaré Sigfrid en directe. Realment,
després d’empassar-me totes les estupideses i ximpleries que una persona pot
escoltar sobre l’art, la música és el meu únic i últim recurs. I pense que ho
és perquè cap neci en parla, exceptuant-me a mi!
El recolliment
que comporta escoltar una simfonia, o una òpera ―com és el cas―, i el simple
fet de poder eixir a prendre un cafè sense que ningú se les done d’assabentat,
ja és molt. Les exposicions, tant en galeries com en museus, han acabat per
superar-me. No entenc res! No entenc eixes persones que se les donen de sensibles
o fan valer esta qualitat ―induïda― per explicar una peça o una obra. Em sent
insultat quan escolte estupideses d’esta talla perquè entenc que se senten
superiors per tindre la qualitat de sensibles perquè jo en tinc una notable
carència.
I, què passa si
jo no en tinc, de sensibilitat? Què passa si jo sóc com una barra de gel? No
puc fer valer el meu punt de vista analític i quirúrgic per intentar entendre
el que veig? Doncs, sembla que no; que això no val perquè utilitze un
llenguatge diferent, no vàlid. Aleshores, m’allunye i m’allunye de tanta
sensibilitat perquè l’experiència i els coneixements no es poden aplicar en
este camp. Sense problema: tot per a vosaltres! Jo torne i retorne a Wagner.
Quan, l’altre
dia, en altre article ―no sé quin― em referia que la música naix amb Beethoven,
ho deia perquè ell comença a separar el gra de la palla. Abans, no és que fóra
tot un femer; és que els arbres no et deixaven vore el bosc. Wagner ja ens
permet apreciar la dimensió de la selva i s’hi endinsa a la recerca dels seus
secrets; i els troba: vaja que si els troba... Els secrets de Wagner es poden
situar en l’estudi i el treball de recerca; i això és real! Si ell haguera fet
valer la sensibilitat que utilitzen els que es creuen tocats per la mà de Déu,
s’haguera quedat en ella, i els secrets, segurament, no haurien eixit de la
selva per buscar-lo.
La faena que du
associada la selecció, el gust i el criteri només ens val per allunyar-nos de
tant de secret revelat i per separar el gra de la palla, com en la III Simfonia de Beethoven. Perquè, si
eres sensible, per què estudiar i millorar? Si ja tens la clau que tot ho obri,
en l’art... Eixa va ser la simfonia que va decantar el geni cap a la vertadera
dedicació a la música i el seguit de sons que ens va permetre escollir entre
música i soroll.
Uf... Pense que
m’he empassat amb la crítica. Espere no haver ferit la sensibilitat de ningú.
Si ho he fet, disculpeu: ara ja sabeu que esteu davant d’un inhumà glaçat, metàl·lic
i metòdic, sense sentiments.
Salvador Sendra Perelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada