Mai no va amagar
Camus eixe vincle amb Shestov. De fet, si conec el rus és perquè el francés
l’anomena en algun llibre. Jo me l’he trobat a Le mythe de Sisyphe, on Albert intenta esbrinar eixes coses que
romanen fora de la racionalitat per entendre-les: tracta molt el suïcidi, i des
de diferents perspectives. Shestov també toca eixe tema a partir dels
personatges d’altres autors com Dostoievski.
Però, a mi, això
del suïcidi no m’interessa en excés i, si l’he de tractar, m’agrada fer-ho des
d’eixa afirmació que diu que el suïcida no busca acabar la seua vida, sinó que
vol eliminar la resta del món. Allò que m’interessa de Camus és la manera en
què trenca palletes amb Sartre, i me l’he trobada.
Perquè Albert,
quan situa Déu, ho fa en eixe indret encara desconegut. I, quan es referix als
existencialistes diu que «la négation c’est
Dieu», i no cal traducció si entenem això de L’être et le néant. Però, si açò ja és greu, pitjor resulta quan
retorna al suïcidi, en este cas filosòfic, dient que dita acció es troba en «l’attitude existencielle».
Oh, mon Dieu!
I Shestov, què
té a vore amb tot açò? Doncs, llegint-lo, m’he trobat este text: «Plotino descubrió a Dios allí donde los
otros no veían más que la nada». La crítica a Sartre estava, per tant, en la
relectura d’un estrany llibre rus escrit en francés.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada