Crec,
sincerament, que ni en el millor dels casos, qualsevol govern haguera pensat
que tenia un poder quasi absolut sobre la població. A més, si em referisc a
governs, voldria deixar de banda l’español, ja que vivim en un indret que mai
no s’ha caracteritzat per defensar drets ni ordres; millor si mirem França, per
exemple, o els Estats Units.
Ho
veig i no m’ho crec! Una població com la francesa, o l’americana del nord, tan
posada a la llibertat i que romanga a casa sense més, i que confie en l’exemple
i l’actuació xinesa per enfrontar-se al Coronavirus, em preocupa més que el
mateix coronavirus. I les seues llibertats? I els drets que tant els han costat
d’assolir? Sembla que tot és temporal, però...
Ja
sé que torne i retorne al mateix tema, però em resulta imprescindible. Ací, per
exemple, hem arribat a un punt en què tots i totes som culpables si no
demostrem la innocència. Ixes a comprar i eres culpable si no pots argüir que
allò que dus a la barxa és de primera necessitat (http://rabosa-diblogacions.blogspot.com/2020/04/primera-necessitat.html);
i t’ho revisarà un agent de l’autoritat a qui han atorgat uns poders que, en el
fons, són de jutge subjectiu (https://boe.es/boe/dias/2020/03/14/pdfs/BOE-A-2020-3692.pdf),
i amb un fenomenal Graduado Escolar com a referència d’intel·ligència potencial
i de saviesa.
Si
et mous amb cotxe, i vius al poble que siga, hauràs d’argumentar si dit
desplaçament és correcte i, a més, que el lloc on t’adreces, o d’on ixes, és la
teua residència real. Si no hi estàs empadronat, ves ideant com convéncer un
jutge-botxí a qui hauràs d’aportar tota mena d’informació –jo de vosaltres
duria fins i tot la còpia compulsada de l’escriptura de compra: mai se sap— i
que, si més no, et jutjarà en uns minuts: la denúncia, la tornada o la
continuació de l’activitat, supose que dependrà d’algun protocol, però del tot
desconegut per a la persona jutjada, potser redactat en un alfabet ciríl·lic, i
només intel·ligible per als iniciats agentes.
Jo
no sé vosaltres, però jo, amb tot això de l’estado
de alerta, comence a tornar-me desconfiat. Està bé haver mort Rousseau (http://rabosa-diblogacions.blogspot.com/2020/03/matar-rousseau.html),
que carreguem amb el pecat de Madrid (http://rabosa-diblogacions.blogspot.com/2020/03/salvar-madrid-escampar-el-fem.html),
o que sobre la nostra consciència hi haja el pes de la mort del proïsme, perquè
tots i totes som homicides, i donicides, en potència, quant a transmissors del
virus, pel simple fet d’eixir de casa, però, i això dels jutges?, això qui ho
jutja?
Salvador
Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada