La
paraula uniforme té pocs secrets. De
tota manera, i per escalfar els motors del text, diré que es tracta d’un mot
compost format per dues parts: la primera, uni-,
té el sentit d’unitat i, traslladat a la totalitat, d’unificar; la segona, -forme, tracta sobre allò que es feu i
que caracteritza l’element. Sumats, ve a ser com una unitat de forma. L’antònim
pot ser pluriforme, que no cal que
entre a detallar. Dins d’esta segona, hi ha la personalitat i la varietat,
mentre que en la primera, tot això és més difícil d’explicar.
La
situació coronavírica és, ni més ni
menys, l’enaltiment de l’uniforme: militars, policies, guàrdies civils, metges,
infermers i infermeres... Tots i totes es caracteritzen per l’ús de l’uniforme,
fins i tot la gent que treballa als supermercats o en la recollida dels
residus. I l’individu? On està eixe individu que diuen que caracteritza les
persones del segle XXI? No hi ha individu; o, si en ell millor dels casos es
vol pensar que sí que n’hi ha, està a casa, amagat. Perquè de matèria, ningú no
en parla.
La
gran realitat és eixa, però hem tardat a adonar-nos-en: l’individu és
pràcticament inexistent, i la societat és una mena de ramat d’ovelles Dolly,
ensinistrada i atemorida on ningú no té res a dir perquè no hi ha personalitat
–també resulta interessant l’etimologia de la paraula persona... Les formes de pensar es reduïxen a una: l’oficial. Els
antisistema romanen tancats i tota la seua tasca, si n’hi ha alguna, és la
d’usar les xarxes socials per a dir no-sé-què d’estúpid o per crear dubtes i
escampar mentides.
La
realitat és una i només una: vivim en un indret on la gent ni té opinió pròpia,
ni té personalitat, ni té res a dir sobre res, o siga, on no hi ha matèria. Els
únics, si cal, que trenquen el confinament són els religiosos, que sí que ho
tenen clar i que es mouen per altres veritats, millors o pitjors, però
diferents. Al final, resultarà ser verídic això que diuen que en Crist hi ha la
llibertat, perquè fora ja veiem a diari que no; que no n’hi ha. I els uniformes,
per tant, a les escoles i en les activitats religioses, si que són aparells
d’unificació personal, però que rellancen l’intel·lecte o la imaginació fins
aconseguir la diferència que fa que un ésser humà s’aproxime més a Déu que un
altre. Entre el ramat d’ovelles Dolly, per tant, hi ha el llop camuflat, i se’n
diu catòlic.
Salvador
Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada