Després
d’haver estat immers durant unes quantes setmanes en coses que esperaven la
meua atenció, i ho han fet moltes d’elles al llarg d’una dècada, és el moment
de recollir algun fruit. Per a mi, la millor i única forma d’aconseguir-ho és
escrivint-ho, de manera que no s’esborre tan fàcilment. Prendre apunts és per a
estudiants, però, tot i que intente aprendre en cada moment, jo ja preferisc
relacionar idees, o conceptes. Al cap i a la fi, amb les ratlletes es poden fer
moltes coses, no?
Xiquets
i xiquetes, per l’amor de Déu, no feu cas ni als mestres ni als pares i pinteu
com vullgueu! Mestres, pares i mares, deixeu els infants que facen allò que els
vinga en gana i no els imposeu estupideses! La fina línia que separa el bé del
mal és simplement això: una fina línia. De la línia cap a dins, tot està bé;
cap a fora, malament. Un xiquet pinta bé quan no se n’ix de la ratlleta. Fora
de la ratlleta hi ha altres coses; altre món. De la ratlleta cap a dins podem
pensar que hi ha una persona, una casa o un cotxe; cap a fora, un espai que
sovint omplim amb més ratlletes.
Dibuixe
alguna cosa a la pissarra i pregunte què és, i hi ha qui em diu que és una
persona, i n’extrau detalls! A vore, ànima beneïda... En primer lloc, això que
jo assenyale és una pissarra que té unes línies de guix blanc; la resta
d’interpretacions són cabòries que, en principi, haurien de ser particulars,
però que malauradament són generals. On estem? Estem bé del cap? Una persona...
Una persona, en tot cas, és qui ho ha dibuixat, ànima càndida. I, si dic que ho
pinten, ho faran amb tota la cura per no eixir-se’n de la ratlleta, perquè
estaria malament. El problema està en la resta de gent, que ha pensat això que
el dibuix de guix és una persona, quan és una fantasia, però una fantasia massa
generalitzada.
El
tema de la ratlleta és la estupidesa en grau superlatiu: la frontera és una
ratlleta, la carretera, sovint, també... Fins i tot n’hi que en veu a la mar, o
al cel. El problema d’eixa ratlleta no és l’element en sí, sinó que és tot allò
que du associat quant a referent del bé i del mal. El problema és que tota esta
interpretació moral, legal o social es fa des d’una perspectiva apriorística i,
per tant, sense adonar-nos-en, jutgem sense racionalitzar la situació. I la
llibertat? Està dins o fora de la ratlleta? I l’art? Creieu que pot haver art
amb tots estos judicis apriorístics i morals; dogmàtics? Doncs, no!
Salvador
Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada