Mire
unes imatges de la premsa on se suposa que ha d’aparéixer alguna persona que
puga explicar l’evolució de les dades del coronavirus i les actuacions que s’hi
ha anat realitzant i veig molta gent uniformada. D’altra banda, m’adone que, si
no n’hi ha prou, d’uniformes, la informació que se’ns transmet, almenys per la
premsa, també s’uniformitza: uns fent servir la vestimenta i altres usant l’estadística.
Tant fa perquè les dos coses són uniformadores, ja que un número no distingix
la persona a qui representa.
La
democràcia, però, aquella de què tots i totes s’omplin la boca en anomenar-la,
on està? Ha desaparegut del tot. Al mínim contratemps, tot allò que deien que
estava en mans del poble, allò que era el seu poder, s’hi ha esfumat alhora que
la realitat ens demostra dia rere dia quin és el lloc de la ciutadania.
L'individu s’ha desintegrat en una massa amorfa i ha estat substituït per
l’uniforme, i la persona, per la xifra.
I
em pregunten si tinc por de la pandèmia... Doncs, clar que sí! De la malaltia,
no tanta, perquè només es pot perdre la salut, si ho mirem des del punt de
vista més individualista, o la vida, però amb les decisions que s’adopten per
salvar-nos, es pot perdre molt més: tota la resta de coses. I, si pense que han
usat el model xinés per combatre el Coronavirus i han deixat de banda el suec,
encara més. Hi ha unes causes econòmiques i altres de socials, i estes últimes
són les uniformades.
Salvador
Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada