Xina
desenvolupa la seua economia a una velocitat que la resta d’indrets ni ho
somien, excepte altres pocs estats asiàtics molt més xicotets. Però, és un cas
natural o provocat? En primer lloc, hem d’entendre que el punt de partida, quant
a PIB mateix, és molt més baix que a Europa o a l’Amèrica del nord, però ja fa
uns quants anys que creix i, per saber la realitat de dita progressió, s’hauria
d’aplicar la fórmula de l’interés compost, ja que cada any creix un percentatge
sobre la base de l’any anterior, que ja hi ha crescut. Ara, explicat açò, ens
caldria saber el perquè.
Si
fem una mica de memòria, recordarem com treballava fa uns quants anys, quan
tots els seus habitants ja podien menjar i, per tant, tenien cobertes les
primeres necessitats de la població: produïen per encàrrec d’altres empreses,
europees i americanes en major mesura, per fabricar els seus productes i,
després, copiaven i reproduïen eixos productes, evitant les patents, que venien
a un preu molt més baix que els de l’etiqueta de la marca. Ara, però, és un
referent de la tecnologia, que cal recordar que abans els l’havien de cedir
perquè pogueren treballar. I tot açò, a què es deu? Doncs, si tenim com a
referència el llibre d’Stuart Mill que vaig fer servir en el meu últim text, és
molt fàcil d’explicar.
Amb
la primera fase a què faig referència supra,
el mercat comença a obrir-se i això comporta l’aparició de gent que viu de
manera diferent; també hi ha més llibertat, si es compara amb la que hi havia
dècades enrere. Jo, per exemple, vaig haver d’entrar al Tibet de manera
il·legal fa quasi trenta anys, però hui es pot anar-hi sense gaire
complicacions. El govern, a més, ha gestionat eixa llibertat perquè augmente la
competitivitat –i ho fa, no ens enganyem, perquè la gent creu que si triomfa
viurà millor—entre iguals. Si obrint la societat en una proporció tan xicoteta
ja s’aconseguixen guanys com els que veiem, què passaria si s’obrira del tot?
Segurament no ho veurem mai...
Si
tornem a Mill quan escrivia que Xina era el cas paradigmàtic d’una societat
tradicional incapaç de crear el brou perquè hi haja una creativitat potent,
crec jo que els xinesos també ho hauran llegit, com he fet jo, i hi ha
reaccionat obrint la societat mesuradament, com creuen que deuen fer-ho per
evitar una caiguda com la de la URSS. En este cas no cauria un mur; cauria una
muralla! Ací, però, la societat està madura i ja no progressa com cal perquè hi
ha l’acomodament a la llibertat; una joia de què jo no se’n fruïx com cal,
segurament a causa d’un esperit crític aniquilat i, com supose que pensaria
Stuart, perquè s’ha establert el pensament únic. Perquè la llibertat, moltes
voltes, no és només física.
Salvador
Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada