Com
va això que es deia, abans de la pandèmia, bevedor social? Perquè les
estadístiques que he pogut llegir marquen un augment del consum de vi, i supose
que això passa, i s’empassa, a casa. Que si una copeta, que si ara sopant... No
passa res perquè, jo, per exemple, mai no he sigut un bevedor social: m’agrada
beure, però beure bé! De fumadors socials, ja en queden pocs.
Els
cellers sí que ens oferixen productes de primera necessitat: vins, i caves.
Perquè estar tancat a casa ja és prou trist com per haver de patir més d’allò
estipulat. Però, amb els estancs passa una cosa semblant: on es poden
aconseguir els bons Habanos? Perquè sovint hem de fer uns quants quilòmetres
per poder comprar les coses bàsiques d’una vida normal: bons vins i bons
Habanos. I ara, si hi ha un control de policia, o de qualsevol altra autoritat
repressora, li haurem de confirmar el motiu del viatge, dic jo.
La
subjectivitat a l’hora de plantejar això del producte bàsic és del tot decebedora.
Tindre un parell de botelletes de cava és bàsic; unes quantes botelles de vi,
també; fumar altra cosa que no siguen els tristos Montecristo, és de raó; i
així més coses. Però, es podrà entendre el meu punt de vista? Perquè amb la
reclusió, i com ja he dit abans, el consum augmenta i és un bon moment per assumir
que, ja que no som bevedors socials –ha quedat assumit—, sí que ho som de
selectes.
Salvador
Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada