Acabe
de llegir Sobre la llibertat,
d’Stuart Mill, i crec que he de fer algun comentari. D’altra banda, no em
negareu que això de no tindre wifi ni
televisió fa que el confinament siga d’allò més profitós, no? Realment, és un
llibre fàcil i interessant, crec que honest, que no he dubtat de sumar-lo al de
Max Weber per traure’n un millor aprofitament a l’hora d’escriure açò.
Una
cosa que m’ha captat l’atenció ha estat quan ha fet referència al vincle entre
l’economia i la llibertat. En un primer moment, Stuart escriu que al si del
protestantisme és on vertaderament hi ha llibertat –i és ací on enllace
mentalment amb l’altre autor— perquè el creient adopta la religió, mentre que
en el catolicisme l’hereta. Interessant, no?, que es file tan prim i des de
tant jove... Ara només cal seguir la teoria de Weber i ja es tanca el cercle.
Però, hi ha una cosa que hauré d’investigar quan tinga temps perquè no
m’explique que l’escola més liberal d’Europa siga l’Austríaca quan hi són
catòlics –això de la religió dels austríacs ho apunta Stuart, però el dubte és
meu. Teniu per exemple el llibre Els diners
de Carl Menger, a més d’altres molts exemples teòrics; sí, sí, teòrics... A
vore si només són teòrics i no pràctics...
Però,
tornant al solc, Stuart apunta una espècie de triangle:
liberalisme»progrés»economia. I, com que supose que ací no hi ha cap lector
escolàstic, he de dir que l’autor lliga la llibertat a la creació de talents i,
per tant, a un progrés econòmic i social. I la llibertat, l’entén en la seua forma
més holística, per això he fet abans l’apunt escolàstic. Però, si escric açò és
perquè hi ha gent que ara reclama un canvi en el model econòmic, i a mi en
preocupa la seua tendresa i credulitat càndida. Perquè, si apliquem això que va
escriure Mill sobre la llibertat i ho volem col·locar en un estat
tradicionalista i conservador com és l’español, veiem de seguida que l’única
manera que tenim de creure que hi pot haver un canvi del sistema productiu és
si som escolàstics, o siga, si retornem a l’Edat Mitjana i ens il·lustrem amb
Sant Tomàs. Perquè per a Stuart, una societat tradicionalista no pot crear un ecosistema
adequat que siga habitat per eixa gent realment lliure i creadora que puga
aportar el progrés necessari per a un canvi de model econòmic. Ací, però,
encaixa bé Unamuno amb el seu assaig Vida
de Don Quijote y Sancho.
Salvador
Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada