Al meu poble es solia dir: si no
t’agrada, pinta-ho de verd. I darrerament estem vivint un temps on el “pinta-ho
de verd” és el leit motiv de la política, sobretot de la
dels gobiernos i governs “progressistes”. Resulta molt decebent veure
com es declaren emergències climàtiques, alertes contra el canvi climàtic, s’aproven
lleis contra el canvi climàtic, etc., i després a l’hora de la veritat, tot és
més fals que el cartó pedra de les pel·lícules de sèrie B. Perquè les polítiques reals no són més continuació de les polítiques
neoliberals amb un greenwhasing de llibre.
Infraestructures.
Mirem en primer lloc com les despeses
públiques estan perfectament alineades amb el que ha estat el paper de l’Estat,
que no ha sigut poc i sempre per afavorir els mateixos, en aquesta fase
d’expansió del neoliberal. Si repassem els projectes del gobierno i del govern
que hi ha en dansa al País València, en marxa o anunciats, ens adonarem
ràpidament que els despropòsits continuen. Ràpidament, alguns dels projectes
més absurds:
- Ampliació port
de València.
- ZAL Port de
València.
- Ampliació del
By-pass
- Desdoblament
CV-60 des de Beniflà a Gandia.
- Desdoblament
CV-95
- Espigons a la
platja de les deveses
- Etc.
Està bé declarar la emergència climàtica
però això ha d’anar acompanyat de coherència, sinó és paper mullat, fum de
canyot. La primera lliçó de política que hem van donar, em van dir: vols saber
si un govern és d’esquerres, mira els pressupostos de l’Estat. Ací es podria
dir el mateix: vols saber si els governants creuen en l’emergència climàtica,
mira els pressupostos. I evidentment, no, no s’ho creuen. Ningú d’aquests
projectes és sostenible, i és més, alguns, com en el cas de l’ampliació del
Port, ambientalment serà catastròfic i socioeconòmicament parlant un desastre
per a tot el País Valencià, no sols afectarà a l’àrea metropolitana de
València.
Ara bé, tots els projectes passaran la
declaració d’impacte ambiental, que dirà “todo muy bien, circulen”. Amb això li
posem un poc de coloret verd i "a la dacsa". Aquestes infraestructures no són necessàries
i només es fan a major glòria de les empreses constructores “entre vítores
del público en general”, aquell que encara no a pres consciència, què malhauradament és molt.
Transició energètica.
Aprofitant la necessitat de la transició
energètica cap a les renovables, veiem com també està promovent-se una bambolla
especulativa què, de no posar-se remei quan abans, deixarà efectes nocius i
indesitjables en els propers anys. Ací tampoc ningú s’ho creu, ni gobierno ni
la majoria del govern. S’han llançat a una absurda carrera per tal de posar
plantes de generació d’energia renovable quan antes millor i no volen saber res
posar un poc de trellat, els importa una merda el territori, el paisatge, fer
un estudi d’impacte ambiental com cal, etc. Només interessa agilitzar, leit motiv del neoliberalisme més salvatge, i això que els especuladors puguen començar a obtenir beneficis quan abans.
L’excusa és que no hi ha temps. I tant que
hi ha, hi ha temps per fer les coses bé fins l’horitzó de 2030. No hi ha temps
si la mirada és curta, és d’aquesta legislatura i només t’interessa quedar com
qui més MW ha posat i com qui més prompte ho ha fet. I fer-ho en trellat? No
cal, total quan vinguen les conseqüències a saber qui estarà al govern o al
gobierno. I, ai! d’aquells que intenten posar un poc d’ordre, amollarem els gossos o "al mestre vas".
Afortunadament, davant aquest destrellat
molts ajuntaments han decidit actuar per tractar de frenar la desfeta als seus
termes, així mateix han sorgit molts moviments populars per tractar
d’organitzar-se en la lluita contra la desfeta. Renovables sí, però no
així -diuen amb tota la raó del món.
Transició justa.
L’altre tema que m’escama és el transició
justa. Que la transició energètica haja de ser justa, en els termes que es
defineix és tan ambigua que acabarà portant al de sempre, a una (altra)
transferència de rendes dels pobres cap als rics. Sota el principi de "qui
contamina, paga", cosa que podria semblar justa, el que venen són impostos
indirectes, i mesures en perjudici dels més pobres. Algunes ja s’estan
implementant. Mirem-ne algunes mesures:
- Impost al
dièsel: Les persones que tenen vehicles a dièsel solen ser aquelles
que fan més kilòmetres i tenen menys ingressos. Especialment les persones que
viuen a zones rurals i necessiten d’un vehicle, sí o sí. Un impost a dièsel que
equipare dièsel i gasolina és empobrir més aquestes persones. Qui més o
necessita, més paga. A més a més, són persones que no tenen facilitat per
canviar de cotxe, per tant, estan atrapades sí o sí. També tenen com
alternativa canviar de cotxe sense necessitat de fer-ho (obsolescència
programada), endeutar-se o accedir als contractes pels quals les companyies
constructores de vehicles guanyen més diners fent de financeres que de
constructores. Just? No m’ho sembla massa.
- Prohibicions
d’accés a la ciutat als vehicles més contaminants: Qui té un cotxe més
“contaminant” és perquè té un cotxe més antic, i qui no es canvia el cotxe per
caprici sol ser perquè no pot. Aleshores, el que està fent-se és: si tu
circules amb cotxe elèctric, o de baixes emissions (nou i car) pots accedir al
centre, sinó pots canviar-te el cotxe per tenir-ne un d’elèctric o baixes
emissions, no pots accedir. Resultat: el centre circularan aquells que guanyen
molts diners. Just? No m’ho sembla massa.
- Bons verds:
S’han de reduir les emissions, i les empreses que se’n passen han de pagar. Ara
bé, si un empresa o un país té CO2 “de sobra” i no el gasta, pot vendre’l a un
altra, -bé, ara és un bé d’especulació dominat per financeres- així que al
final acaba repercutint al preu del producte final. Això és el que està passant
a la llum a l’Estat espanyol i una de les causes de que siga tan cara -segons
diuen-. Com la llum a l’Estat espanyol s’obté fonamentalment de combustibles
fòssils, han de pagar bons verds, cosa que acabem pagant tots, i ho sofreixen
els més pobres. Just? Gens. A més a més, és una puta estafa això dels
bons verds. I mereixeria un post per ell mateix.
Mesures d’eixe estil que estan tant de
moda ara, ninguna és justa. Ans al contrari la majoria agreugen les diferències
entre rics i pobres, segreguen socialment i discriminen per raons de renda.
Tot molt verd.
Eixes
són un xicotet exemple, no vull entrar en més coses com les lleis de canvi
climàtic perquè aleshores el post es faria encara més llarg i ja ho és massa. Tot
el que s’està fent és donar-li una passadeta de verd al neoliberalisme. Res més.
El que realment cal és un canvi de paradigma, però això no s’aborda
perquè encara queda molt de negoci per a fer, les grans multinacionals que s’han
enriquit devastant el Planeta, van acordar seguir fent-ho amb l’economia verda.
Durant la cimera del canvi climàtic de Cancún al 2010 s'adonaren que hi havia una gran
oportunitat de negoci. Eixa cimera va estar teledirigida pels EEUU d’Obama i la
Unió Europea i la prioritat era salvar el capitalisme. Allí es va acordar establir els bons verds, que havien de ser el
negoci especulatiu amb les emissions de carboni, una alternativa a les hipoteques subprime que ja no tornarien mai més. El capitalisme estava enfonsat
després de la crisi del 2008 i calia inventar-se nous
mercats, inventar noves necessitats i nous productes amb els que especular. La necessària
transformació cap a un món sostenible els brindava una oportunitat, si la
dirigien ells i ens feien creure que les seues trampes eren necessàries. I ho han
aconseguit, perquè el nostre sistema de valors, el sistema hegemònic és encara
el neoliberal. Per descomptat, no hi ha cap interès en el canvi climàtic, hi ha
interès en extraure rendes de baix cap a dalt. Fins que no siguem conscients d’açò,
no avançarem res.
Ja sé que igual no vos
agrada molt aquest post, però si es aixina, i no vos agrada, sempre el podeu pintar
de verd. Benvinguts a l'Infern, ara pintat de verd!
Òskar "Rabosa".